La proposta de candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència presentada ahir continua essent objecte de controvèrsia.
En primer lloc, encara no està clar si l’ànim dels promotors està determinat a rompre amb les formacions polítiques de procedència (CDC i Esquerra) en el cas més que probable que aquestes refusin integrar-se en un projecte electoral que -si tinguessin la mentalitat que cal per comandar un procés de ruptura amb l’Estat-, podrien liderar.
En segon lloc, un projecte polític s’afirma per ell mateix, no pas per exclussió respecte dels altres que desestimen participar-hi. Per això trobo que els promotors de la nova Solidaritat Catalana l’haurien de plantejar amb entitat pròpia suficient com per no haver de dependre de la participació d’altri.
En tercer lloc, la història de l’independentisme contemporani conté prou experiències que fan pensar que, almenys a casa nostra, les candidatures nascudes per engegar un projecte polític (Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional, Nacionalistes d’Esquerra), no acaben reeixint si no contemplen la seva consolidació através d’una organització política estable i amb capacitat d’aplegar milers de participants, amb un funcionament democràtic i una voluntat estratègica.
A vint-i-quatre hores vista del seu llançament, la iniciativa no pot haver estat més ben acollida, fet que demostra l’encert del moment i la necessitat de l’aternativa que s’hi entrelluca. Més que amb els partits que s’hi han d’avenir eventualment, si els promotors volen intervenir efectivament en la vida pública del país a qui s’han d’adressar és als milers de catalans que han participat a les consultes locals sobre la independència de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1) Una candidatura transversal no suposa inexistència de programa que ha de fer-se amb vocació de centralitat i per tant de contingut reformista i regenerador. 2) S’ha de mantenir obert el pacte a totes les forces catalanistes , tant si s’ apunten ara a la candidatura de solidaritat com si no. 3) L’ objectiu immediat es constituir un govern nacional que ens acosti a la declaració unilateral d’independència. 4) La coalició ha de tenir lideratge, si bé fonamentat en la pluralitat – entés com a valor – de les forces que la composin. 5) Ha de formular un independentisme propositiu – el país de les oportunitats -, i no merament reactiu. 6) Ha de estar obert a tothom, a favor de Catalunya i de la seva gent, per preservar el valor de la unitat i la pluralitat de la societat catalana. 7) Cal que superi l’actual fraccionament del moviment independentista, amb la ferma voluntat d’ esdevenir força central en la vida política i nou “pal de paller” del país. 8) Ha de presentar-se exhibint un independentisme madur, conscient que l’ objectiu es a prop, però que encara no és immediat. 9) Ha de construir una majoria social que li doni suport, amb voluntat de tenir participació activa en totes les institucions i treballant per obtenir la complicitat de les nacions lliures. 10) Tot plegat per assolir les condicions que permetin convocar i guanyar el referèndum ratificador de la independència unilateralment proclamada.
ets basura PSAN quina merda vols inculcar que no sigui la dictadura anti-democràtica del proletariat?
m’irrita que merda com tu paraleu de democràcia ja que només voleu/volieu implantar una dictadura.
retireu-vos i dediqueu-vos a plantar tomaqueres, feu nosa.