Fets i no paraules, primàries i no llistes tancades. Solidaritat Catalana per la Independència mira de bastir un sistema d’elecció de candidats el més aproximat possible a la lliure tria individual dels integrants de les seves candidatures.
Tot i què el procediment aplicat és millorable és el més obert si el comparem amb els que han utilitzat tots els partits que competiran a les urnes a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Malgrat que personatges mediàtics com Xavier Roig ridiculitzin aquesta iniciativa (“Primàries de parvulari”, Avui del 13 d’agost) i impostors com Joan Carretero les titllin de “broma” contravenint els compromisos fundacionals de Reagrupament, la pràctica de Solidaritat és un exemple a seguir. Equiparar independència i democràcia ha de ser l’estímul regenerador del projecte d’Estat català que el nostre poble necessita per sortir de l’atzucac present, però aquesta equiparació només resultarà creïble per la ciutadania quan els partits que la prediquen la practiquin al seu si.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume, et tenia per algú amb més capacitat crítica i més sentit del ridícul. Com pots anomenar primàries a aquest invent del SCI? Des de quan i a on les primàries es fan així? Això que fan els ‘solidaris’ és un invent per aconseguir omplir les llistes i fer passar la decisió d’un grup molt reduït per un moviment de base i refrendat per hipotètiques assemblees.
Es pot garantir les oportunitats a tothom fent unes eleccions en dues setmanes?
Uns han tingut tot el temps i els mitjans per fer campanya per ser escollits al capdavant durant més d’un mes i mig. Els altres candidats tot just se saben ara i no tenen a disposició un equip pagat pels recursos de tots els adherits (amb cap de premsa, responsables d’organització, ús de la web, material gràfic de campanya, accés als correus electrònics dels adherits a través dels quals han enviat missatges durant tot el mes d’agost, etc.).
Es pot considerar democràtic que es puguin fer grupets de sis persones que s’enduguin un vot cadascún contra els vots individuals que han d’aconseguir els altres?
Podria seguir posant exemples de perquè aquest invent d’en López Tena és un gran engany per al seu propi benefici, però em sembla que la teva intel·ligència i esperit crític demostrat amb els anys et fan conscient de la magnitud de la trampa.
Amb totes les limitacions i peròs que calguin, és un sistema interessant que ajuda a ventilar i a democratitzar les opcions polítiques més enllà de les oligarquies de ferro que les gestionen i governen.
De manera que em sembla una passa positiva en la bona direcció.
Pere Meroño
Hola Jaume, no t’ho prenguis malament, però crec que aquest article no esta a l’alçada de la teva capacitat d’anàlisi fora de dubte. Anomenar primàries a aquesta farsa de Solidaritat no es serios. Es de calaix, que això enlloc del món es pot fer en dues setmanes, ja que no es dona la oportunitat a la gent per fer campanya i donar a conèixer la seva persona, i tampoc es preparen grups tancats per encapçalar les primeres posicions, ja que es una competència deslleial. No ens deixem encegar per coses que son d’una gran evidència. Legitimitat tota, però puresa no, tant el sistema de Reagrupament com el de Solidaritat te coses bones i defectes, ara be no es pot demonitzar un, i lloar l’altre com la vuitena meravella, com deia la teva capacitat intelectual hauria d’estar per damunt d’una propaganda falsa sobre un tema bastant clar.
Una cordial salutació
Albert Cortés.
El Jaume Renyer ja ho diu, en aquest article, que les primàries de Solidaritat Cat. no seran pas del tot obertes, però seran les que s’hi acostaran més de tots els partits catalans. Té tota la raó quan critica el Xavier Roig en aquell article en què compara les primàries de Solidaritat Cat. amb les dels EUA, en què fins i tot voten no-militants del partit en qüestió. Però ningú no s’imagina que podria haver-hi ifiltrats. A més a més, Reagrupament l’ha penjat a la pàg. web, tot criticant Solidaritat Cat., quan ells s’omplien la boca de llistes obertes i a l’hora de la veritat les van fer ben tancades, i a sobre, ara tenen la barra d’exigir llistes obertes al partit o coalició amb què hagi de pactar.
Jaume disculpa’m, però tot això que dius, en quant temps ho voleu fer ? … i com ?
Aquest nou invent, a tres mesos de les eleccions ?
Sou uns irresponsables, això no és seriós, m’en refio més d’en Salvador Cardús i en Joan Carretero.
Jo avui m’he afaitat i demà també penso fer-ho.
Passiubé.
Crec que l’opinió del senyor Jaume Renyer és del tot encertada, al dir que el passat 4 de Setembre es van realitzar unes primàries a la Coalició Política SCI, que és millorable; però sempre tenint en compte que,aquest sistema d’elecció de candidats mai s’ha realitzat a la resta de partits polítics catalans ( i fons i tot als de la resta de l’estat espanyol ).No deixa d’ésser un fet inèdit dins la història de la política al nostre país, que l’hem de valorar molt positivament, però que malauradament no es valora com cal, perquè aquesta cultura democràtica de les llistes obertes no s’ha estès prou.
També és certa,l’opinió dels detractors,al dir que els candidats que van guanyar les primàries tenien tots els avantatges per guanyar-les, al ésser personalitats més conegudes, en detriment d’altres que no eren tan populars, i que no pots trobar en el Youtube. Mes és llògic que les primàries les hagin guanyat ells, al ésser ells qui van endegar aquest procés singular d’elecció, i els qui han arrossegat el pes de SCI des de bon començament. Crec que els resultats han sigut prou objectius, perquè els mateixos adherits no es llencessin pedres sobre la seva pròpia teulada. Això no treurà en cap moment, que si els escollits no fan el que els hi pertoca, siguin substituïts per uns altres, per molt nom que tinguin, i molt més sabent, el descontent generalitzat que hi ha amb la classe política actualment.
NOTA : recomano llegir un PDF d’un professor de dret constitucional a l’Argentina, que es diu Ricardo Haro, i que parla de les diverses modalitats de llistes obertes: http://www.bibliojuridica.org/libros/1/347/9.pdf