Aqueix capvespre hem presentat el meu darrer llibre d’assaig a Reus, al centre d’art Cal Massó, un indret acollidor al bell mig de la ciutat.
Amb Hèctor López Bofill, autor del pròleg, i Gerard Codina, militant de Solidaritat Catalana per la Independència que ha introduït l’acte, una trentena de persones hem mantingut un animat col·loqui la voltant de les qüestions centrals del llibre, el republicanisme català, el dret d’autodeterminació i l’anticatalanisme espanyol. Evidentment, també la punyent actualitat del descrèdit dels governants espanyols, el silenci dels seus homòlegs catalans i les angoixants perspectives socioeconòmiques derivades de l’espoli i la dependència han ocupat la major part del temps i de les intervencions.
o ser ateu d’una ciència polièdrica?.
Això de Països Catalans o nació catalana
més enllà dels propis comtats i dominis principatins directes
propassats, sembla més un invent nou-centista.
On una part, no pot ser mai el tot
ni voler subjugar-ho.
En tot cas som els països de l’antiga Corona de Aragó.
I per tant som Països Aragonesos.
I pel mateix ni català, ni valencià, ni balear.
De llengua aragonesa de la terra ferma lleidetana
des dels temps íberics-romans.
Una Aragó ocupada per Castella
com ara escomençen a ser-ho
fins i tot els antics comtats catalans.
Altres qüestions només són
de conveniència i interessos polítics
a l’actual Principat de Catalunya
o de inconveniècincia política a altres indrets.
On ja entrem en una qüestió d’interessos
i creences polítiques cojunturals
o de separació de poders dubtoses
sota sospita permanent
Com si s’és ateu o agnòstic i no es creu en Déu.
Encara que Déu puguera existir
estariem salvats igual,
sempre i quan
l’existència de Déu si que vulguera creure amb nosaltres.