Jaume Renyer

Ahir al vespre, dins la programació d’activitats culturals municipals per la setmana de Sant Jordi, vaig presentar l’assaig “Catalanitat i llibertat” (Editorial Arola, 2013) a la casa de cultura de Constantí.

Daniel Rodríguez Martorell, bon amic i company de professió, va fer la presentació de l’obra  davant un públic (una vintena d’assistents) ple de coneguts: els dos alcaldes que han compartit aqueix mandat (Josep Maria Sabaté -ERC- i Josep Maria Franquès -CIU-), Joan Reig -bateria dels Pets-, Josep Maria Alasà, veterà militant d’Esquerra d’Altafulla, entre d’altres. 

Després de resumir el contingut dels sis treball aplegats al llibre el col·loqui va girar al voltant de les qüestions d’actualitat relacionades amb el procés d’independència en curs. Què passarà el 9-N, quina capacitat de desestabilitzar la societat tenen els grups unionistes que ens amenacen amb “ulsteritzar” el país per frenar-lo i quin pes hi tenen els mitjans de comunicació hegemònics a casa nostra que en són contraris. També sobre el lideratge del sobiranisme cívic que està exercint amb èxit l’ANC, malgrat els atacs que està rebent.

Les inquietuds expressades reflecteixen la conjuntura que estem passant, després del no del Congrés dels Diputats a la delegació en favor de la Generalitat de la competència per convocar referèndums  expressada el proppassat 8 d’aqueix mateix mes sembla que els partits catalans i el Govern de la Generalitat s’han quedat sense resposta contundent a l’alçada del rebuig del poder espanyol. El president Mas ha afirmat que el procés no s’aturarà però sense especificar com continuarà avançant. Aqueix fet ha coincidit amb l’ofensiva mediàtica del front espanyolista agrupat entorn d’una plataforma “cívica” contra-independentista anomenada Societat Civil Catalana, una rèplica unionista a l’ANC. 

Personalment crec que aqueixa mena de daltabaixos són inevitables en tots els procesos d’alliberament nacional i més quan, en el cas català, el  nivell de mobilització social assolit per l’independentisme és excepcionalment alt. La reacció espanyolista atiada des dels mecanismes del poder i els col·laboracionistes autòctons fa el seu efecte momentàniament però no altera la realitat socioeconòmica sobre la qual es basteix el projecte d’alliberament nacional: el sistema de dominació política estatal i l’espoli econòmic consubstancial que se’n deriva. Mentre la causa independentista estigui estretament vinculada als valors de la llibertat i la catalanitat realment existent de forma majoritària en la vida social els esforços espanyolistes per capgirar-la no reeixiran.