Ferran Mascarell s’ha manifestat favorable a atorgar els denominats premis nacionals de cultura també a creadors en llengua castellana, llavors no cal que se’n diguin de nacionals.
Cultura catalana és la que s’expressa en la nostra llengua, altrament es tracta de cultura feta en terra catalana però amb una altra identitat cultural, ben legítima no cal ni dir- ho. De la mateixa manera que els premis nacionals espanyols no s’atorguen a autors que empren exclusivament la llengua catalana ja que hom considera cultura espanyola la realitzada en llengua castellana.
La confusió conceptual que Mascarell – i altres com Toni Soler o Eduard Voltas des de l’Ara- propaga expressa també confusió política sobre quin és l’objectiu polític del govern i els partits que el sustenten, justament en un moment històric en el qual caldria claredat i determinació per oferir al poble català un futur viable. Sobta veure arrenglerat en aqueixa mateixa opinió a Carles Duarte a qui atribuïa personalment una sensibilitat nacional omnicomprensiva del conjunt dels Països Catalans, la dimensió escaient a uns premis realment nacionals.