La iniciativa de CIU d’oferir un pacte d’estat al govern espanyol i al conjunt de les fores polítiques i sindicals és una mesura -que vol ésser operativa- per fer front a la crisi econòmica davant la nul·la capacitat de reacció demostrada pel president Rodríguez Zapatero.
Des d’un punt de vista nacional català, el Govern de la Generalitat no té els mitjans per fer una política pròpia per cercar una sortida diferenciada a la crisi, alhora que políticament no està en condicions de denúnciar l’espoli fiscal perpetrat per l’Estat atès que s’ha avingut a acatar un model de finançament que el perpetua. Fora dels empresaris independentistes del Centre Català de Negocis, ningú fa una campanya sostinguda de pressió social constant per conscienciar la població que la principal causa de la crisi econòmica a Catalunya rau en la dominació política i econòmica estatal.
Esquerra no existeix fora de l’acció de govern i es comporta com un partit més de l’ordre autonòmic establert. Reagrupament Independentista no ha desenvolupat des de la seva constitució l’octubre passat cap línia de treball polític en aquest camp -ni en cap d’altre- i després de la recent crisi de direcció (on ha perdut la credibilitat que se li suposava ala seu discurs de regeneració) encara menys. Per tant, CIU sense assumir el paper de capdavanter de la defensa dels interessos catalans pot oferir una proposta de pacte d’estat, acceptable pels poders fàctics espanyols i sense cost entre l’opinió pública catalana, orfe d’alternatives de caire independentista.
Post Scriptum, 3 de febrer del 2021.
La proposta del PDECat de “ressucitar” el no-nat pacte fiscal amb el govern espanyol per tal de millorar el finançament de la Generalitat és d’aquelles propostes del “pragamtisme màgic” que aprenten ignorar que el poder espanyol és plenament actiu en tots els fronts contra l’independentisme català i que no té altre propòsit que la nostra rendició incondicional i irreversible com a poble.
Post Scriptum, 29 de juny del 2021.
Avui, coincidint amb la reunió a La Moncloa entre els presidents Sánchez i Aragonès, el conseller d’Economia Jaume Giró eleva fins a 20.000 milions el càlcul del dèficit fiscal de Catalunya. És una xifra superior als prop de 16.000 milions que es van establir en els darrers càlculs, del 2017.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Resta el lideratge independentista del Reagrupament de Carretero per una banda amb Laporta per l’altra.
Encara que Laporta sembla ser l’opció independentista que ens durà cap a la bona senda i comprensió espanyolista a Catalunya.
Qüestió en la qual CiU, PSC i ERC darrerament sembla han fracassat o no han tingut prou èxit.