La involució del règim sandinista vers una dictadura arrenglerada amb els règims de la Xina comunista, la Rússia de Putin i la monarquia paranoïca de Corea del Nord ha fet un pas més tancant la Universitat Centreamericana. Hi vaig fer una estada d’algunes setmanes l’any 2005 arran d’un conveni de formació per electes locals subscrit amb la Universitat Rovira i Virgili. Entre l’alumnat hi havia -en aparent bona convivència- sandinistes i contrarevolucionaris que s’havien enfrontat amb les armes a la mà feia pocs anys. Compartir amb tots ells taula i sobretaula em va semblar una experiència de reconciliació política sense equiparació possible en un estat com l’espanyol enfollit pel guerracivilsme permanent entre l’integrisme d’estat els nacionalismes que hi són sotmesos. Em va sobtar el coratge intel·lectual de juristes com Manuel Arauz Ulloa, director del programa anticorrupció d’aqueixa universitat, que va publicar l’any 2004 les seves conclusions premonitòries de la situació actual.
Dissortadament, la degradació del sandinisme no té acollida ni política, ni mediàtica a casa nostra, on un mur de silenci còmplice oculta la realitat, excepcionalment Miriam Diez va signar ahir, al Nacional.cat, aqueix article punyent, “Resistència UCA”:
“La Universitat Centreamericana UCA, dels jesuïtes, amb seu a Managua, ja no existeix. L’actual govern de Daniel Ortega ha decidit confiscar tots els comptes bancaris, confiscar béns i deixar la universitat sense res. L’acusen de ser un centre terrorista i d’haver traït la confiança dels ciutadans de Nicaragua. La Companyia de Jesús ha emès un comunicat en què expressen el seu desconcert i rebuig a aquestes mesures, que consideren injustes i arbitràries, i fruit d’una persecució a tot el que soni a Església. No he estat mai a l’UCA físicament, però sí que he transitat per les lectures dels seus professors i he sentit durant anys les experiències de les persones que hi han estudiat o ensenyat, també molts catalans. La religiosa i doctora catalana Margarida Bofarull hi va dictar el 2016 la lliçó inaugural parlant del text Laudato si’ del papa Francesc i de la vinculació entre ecologia i justícia social. És una universitat de prestigi i on, com s’espera a totes les universitats, s’hi exerceix la llibertat de càtedra i s’alimenta l’esperit crític.
Aquesta universitat té la seu al carrer Pista de la Resistencia, un auguri esperançat davant de la catàstrofe imminent que suposa tancar un centre educatiu superior. Les fotos que estan apareixent a les xarxes són esfereïdores: gent desclavant quadres i imatges per tal de poder-les salvar, estudiants desconcertats. Un desastre. No estem parlant d’un petit centre parroquial. L’UCA és la primera universitat privada creada a Centreamèrica. Es va fundar el juliol de 1960 com a institució educativa sense fins de lucre, autònoma, de servei públic i inspiració cristiana. Amnistia Internacional ja fa anys, cinc per ser precisos, que està denunciant l’opressió a Nicaragua i el deteriorament dels drets humans. El 18 d’abril de 2018 el poble va sortir al carrer per protestar contra les reformes en el sistema de la seguretat social, i la repressió va ser brutal amb més de 300 morts i 2.000 persones ferides i centenars de detinguts. Una de les persones que més s’ha significat és Erika Guevara, directora per Amèrica d’Amnistia Internacional: “Hi ha un contínuum de repressió a què ha estat sotmesa la societat de Nicaragua” on s’estan duent a terme “patrons de violacions de drets humans soferts per persones que gosen alçar la veu per denunciar la crisi que pateix el país i exigir el respecte per gaudir plenament dels drets a Nicaragua”.
Confiscar propietats, irrompre a les instal·lacions i limitar la capacitat d’actuació com ha passat ara a la universitat ha estat una pràctica amb ONG, fundacions i altres entitats educatives i socials. El papa de Roma, al mes de març, es va pronunciar sobre Nicaragua i va dir que el país vivia una “dictadura” i va titllar el president de patir “algun desequilibri”. El bisbe Álvarez, i altres 222 persones deportades per raons polítiques, no han volgut abandonar el país. Pel president Daniel Ortega, el bisbe Álvarez representa una màfia que no segueix a Déu ni a Jesucrist. El Grup d’Experts en Drets Humans de les Nacions Unides defineix les actuacions del govern com a “violacions generalitzades de drets humans que constitueixen crims de lesa humanitat contra civils” i es demana a la comunitat internacional que imposi sancions a institucions o persones implicades. Destruir l’espai cívic i democràtic, amb detencions arbitràries i privació de la nacionalitat i del dret a romandre al propi país constitueixen un empobriment a la dissidència i, sense oposició, la por s’apodera de tot i de tothom. Els principals perseguits són periodistes, estudiants, intel·lectuals i també persones vinculades a la religió. És trist haver de claudicar, com ara fa l’UCA, davant d’acusacions falses i infundades. L’única esperança en el nostre món globalitzat és que la pressió internacional sigui un agent a favor de la força de la justícia i desmantelli les impunitats amb què s’actua quan l’estat es converteix en totalitari”.
Uns amics solidaris amb el poble de Nicaragua em fan arribar aqueix manifest signat a Managua el proppassat 11 d’aqueix mes per un seguit de col·lectius d’estudiant oposats a la dictadura: “Todos somos UCA”:
Las organizaciones y movimientos estudiantiles de Nicaragua estamos comprometidos con la justicia, democracia y libertad académica, por ello, queremos expresar nuestro firme respaldo a la Universidad Centroamericana (UCA) de Nicaragua frente a las acciones represivas perpetradas por la dictadura sandinista. Consideramos que estas medidas son una clara violación de los derechos fundamentales de los estudiantes y colaboradores, así como un intento de coartar la autonomía universitaria.
Es alarmante y repudiable que la dictadura sandinista haya procedido a congelar las cuentas bancarias de la UCA, así como las cuentas de los miembros del Consejo Universitario, de algunos directores y la inmovilización de sus bienes. Estas acciones infundadas, basadas en supuestas acusaciones de lavado de activos y financiamiento al terrorismo, formando parte de una estrategia para sofocar la resistencia y silenciar las voces críticas.
Históricamente, los estudiantes de la UCA han desempeñado un papel crucial en la lucha por el 6% para todas universidades y en la defensa de la educación superior en Nicaragua. Fundada en 1960 como la primera Universidad privada en Centroamérica, la UCA ha sido un bastión de la educación superior en el país, promoviendo la excelencia académica, la libre expresión, la justicia social y el pensamiento crítico. Su invaluable contribución al desarrollo social, científico y cultural del país resulta innegable.
La decisión de congelar sus cuentas y bloquear sus bienes en un intento de expropiación y robo que constituye un ataque directo a la educación y a la libertad académica. Esto pone en riesgo la continuidad de proyectos, investigaciones y programas que benefician a toda la comunidad universitaria y a la sociedad nicaragüense en general.
En la actualidad, con sus aulas repletas de estudiantes deseosos de conocimiento, la UCA se levanta como símbolo de esperanza y progreso en Nicaragua. Mas allá de ser una institución educativa, la UCA representa los sueños y sacrificios de innumerables jóvenes brillantes que encuentran refugio en sus aulas y también de familias nicaragüenses que aspiran un futuro mejor.
Ortega y Murillo al congelar estos proyectos de vida, utilizando acusaciones infundadas como artimaña, han cruzado una línea intolerable. Han expropiado 26 universidades privadas en todo el país, dejando a más de 37 mil estudiantes en el limbo académico. Además, han cometido el grave delito de establecer, como resultado de esas expropiaciones, 4 universidades sandinistas. Eso significa que la dictadura decide quién puede acceder a la educación superior, quiénes serán las autoridades, cuál será nuestro plan de estudios académico, quiénes pueden ser nuestros profesores y, además, seguir utilizando el 6% constitucional para perseguir a los jóvenes. Una eventual confiscación de la UCA tendría consecuencias catastróficas en términos académicos y humanitarios, ya que provocaría una fuga de conocimiento y talento que, una vez más, empobrecería el futuro
de Nicaragua.
Condenamos y rechazamos este atropello, exigimos el levantamiento inmediato del congelamiento de las cuentas bancarias de la UCA, de todos sus miembros afectados y el retorno de sus bienes. Exhortamos a la comunidad internacional, a los defensores de los derechos humanos y a la Compañía de Jesús a nivel global a mostrar su solidaridad y a unirse en la defensa de la UCA y la educación superior en Nicaragua.
Nos solidarizamos con todos los jóvenes estudiantes de la UCA que se encuentran llenos de incertidumbre sobre su futuro académico. Comprendemos lo difícil que es ver nuestros sueños en manos de unos criminales, estar sujeto a las expulsiones, ver eliminados nuestros registros académicos y experimentar el dolor de separarnos de nuestras familias en la búsqueda de libertad y seguridad. Hoy, estamos dando la cara y elevando nuestras voces por ustedes.
Post Scriptum, 10 de desembre del 2023.
Ahir, a Causeur, una informació difícil de trobar als mitjans nostrats amarats de totalitarisme sandinista: La Miss et le dictateur , Sheynnis Palacios, symbole malgré elle de la liberté au Nicaragua”.
Post Scriptum, 4 de març del 2024.
Avui a The Times of Israel: “As Israel pans Nicaragua’s World Court suit, experts see new ‘lawfare’ front in war. With Managua accusing Berlin of genocide for backing Israel in campaign against Hamas, analysts see motion as largely a product of frustration after political pressure failed”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!