“Món casteller” era el títol de l’obra col·lectiva en dos volums que l’any 1980 va aplegar una panoràmica històrica de tot el que havia estat el fet casteller fins aleshores. A partir d’avui món casteller té també un altre significat.
Certament, en els darrers trenta anys s’han assolit tècnicament construccions mai vistes i fites inimaginables pels nostres ancestres, però no solament s’ha crescut en envergadura i complexitat. A partir dels anys vuitanta els castells han esdevingut un fenomen de masses, transformant el seu rol social fins a esdevenir una expressió singular de catalanitat amb capacitat d’integració social i nacional cara endins del nostre poble i cara en fora un símbol de la identitat catalana obert al món. Avui són patrimoni universal via UNESCO. Aquesta nominació ha estat celebrada per la gent catalana que estima la nostra terra i ha estat menyspreada pels que en reneguen tot abraçant una espanyolitat que consideren superior i incompatible amb la catalanitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!