Enllestida la feina per aqueixa setmana he agafat el cotxe i d’una revolada m’he plantat per dinar tardanament a la Masia Salat, un restaurant especialitzat en la cuina tradicional de les Garrigues que es troba a peu de carretera en direcció a Juneda.
Sempre que puc, abans d’arribar a la casa del pare m’aturo a dinar-hi ja que en aqueixa època els caragols a la llauna que serveixen són excel·lents, com també les combinacions que fan a base de conill o corder, tot acompanyat de productes de la terra i vins dels costers del Segre i del Sió. I a més a bon preu, en un ambient de gent que va per feina i acondicionat a la manera tradicional d’aqueixa part de la terra ferma. Amb un foc a terra ben espaiós que a l’hivern mantenen base de soques d’olivera. Havent tret la panxa de perill he agafat una altra vegada “el portante” que deia el meu pare i he enfilat el camí cap a Vilanova per retrobar-hi els cossins i els amics en un capvespre calurós al poble de les guineus.