“¿Europa musulmana o euro-islam?. Política, cultura y ciudadanía en la era de la globalización”, de Nezar AlSayyad i Manuel Castells”, Alianza Editorial, Madrid, 2003.
Tot i que ja fa alguns anys que va ésser escrit, (originalment en anglès i publicat al 2002 als Estats Units quan els dos coordinadors d’aquesta obra col·lectiva eren professors a la Universitat de Berkeley), les reflexions contingudes en aquest volum no han perdut actualitat. La perspectiva des de la qual escriuen Al-Sayyad i Castells està impregnada de l’experiència nord-americana sobre la capacitat -demostrada- per integrar eficaçment les onades immigratòries procedents d’altres cultures a base de la tolerància promoguda per la població d’acollida, confiant que l’encaix d’unes i altres va creant al llarg del temps una síntesi comuna. Per a ells, llavors, l’alliçonament envers els defensors dels models europeus d’integració: el francès (de patró igualitari) i l’anglosaxó (que compatibilitza igualtat i diversitat) era la conseqüència lògica d’una constatació empírica. No crec que la distància entre els models nord-americà i europeus, avui per avui, siguin tan notòries com semblaven ésser fa gairebé deu anys.
La població musulmana als Estats Units és encara força minoritària, tot i que darrerament les conversions a l’islam de ciutadans nordamericans d’ascendència africana proliferen com a mostra extrema de rebuig a un ordre social que perceben com excloent. A Europa, aquest fenomen també es dóna però en un context de crisi dels estats-nació i de feblesa de la mateixa Unió Europea, afegit a les conversions d’elements autòctons que blasmen els valors democràtics i laïcs de la civilització occidental. Les benintencionades prediccions de Nezar Al-Sayyad, segons el qual “existen indicios de que los musulmanes de Europa están desarrollando una versión del islam más liberal y más adaptable al concepto europeo de ciudadanía” (pàgina 30), no s’han vist confirmats -de moments- a la realitat.
L’islam configura una comunitat de creients que comparteixen una comovisió que aplega tots els aspectes de la vida personal i col·lectiva. És una religió revelada, en un únic text i una única llengua (l’àrab) que és alhora ordre polític, moral i codi de justícia, que s’interpreta, a més, rigorosament a falta d’una autoritat religiosa central. Aquestes circumstàncies fundacional fan que aquesta concepció hermètica de fe i vida no permeti instruments d’interrelació dialèctica amb les altres civilitzacions presents en les mateixes àrees de conivència, fet que explica la seva conflictivitat potencial. El llibre coordinat per AlSayyad i Castells ofereix elements de referència per prevenir i resoldre, si s’escau, els conflictes derivats de la realitat intercultural europea posats de relleu arran de la creixent proporció de ciutadans musulmans a molts estats europeus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!