“La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714)”, de Francesc Serra i Gustau Erill, Farell Edicions, Sant Vicenç de Castellet, 2009.
Els autors, Serra és historiador i Erill llicenciat en filològia catalana, ens ofereixen un treball ben documentat de recerca i divulgació històrica sobre la batalla de Talamanca, que va tenir lloc en aquest indret del Bages els dies 13 i 14 d’agost del 1714, un dels últims episodis bèl·lic de la Guerra de Successió. Quan la major part del territori català ja era sota ocupació castellana, des de Cardona (la darrera plaça forta fidel a la terra) el Marquès de Poal, Antoni Desvalls i de Vergós va intentar trencar el setge de Barcelona al front d’uns dos mil cinc-cents voluntaris i derrotà un contingent borbònic d’uns tres mil efectius.
“Els fusellers catalans, més acostumats als atacs guerrillers per les zones boscoses i abruptes, després de llargs tirotejos i enfrontaments a cops de pedra i a punta de baioneta, obligaren els soldats borbònics a retirar-se i els perseguiren fins passat Sant Llorenç Savall, on tornaren a carregar contra ells. Aquesta batalla deixava el camí lliure als catalans per apropar-se al Vallès i atacar les guarnicions bobòniques que assetjaven Barcelona, però la superioritat numèrica d’aquests els ho impedí” (pàgina 12).
Llibres com aquest contribueixen a recuperar la memòria col·lectiva d’un conflicte les repercussions del qual encara patim i que haurem de commemorar el tres cents aniversari d’aquí a quatre anys, en plena lluita per la recuperació de les llibertats perdudes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!