Jaume Renyer

“La sainte ignorance. Le temps de la religion sans culture”, d’Olivier Roy, Éditions du Seuil, París, 2008.

Olivier Roy (1949) és un reputat especialista francès sobre el fenomen religiós en l’època contemporània, al qual he fet referència en aquest bloc amb motiu de la pretensió d’introduir en el dret internacional el concepte de difamació de les religions. En aquest assaig qüestiona la teoria de Samuel Huntington sobre el xoc de civilitzacions, ja que la considera apta per comprendre la revifalla del fet religiós arreu del món a conseqüència de la globalització que es produeix al marge de les expressions culturals tradicionals. El mite de la puresa religiosa desvinculada del context cultural de la qual sorgeix anima els fonamentalismes moderns, estimula el proselitisme competitiu d’aquests, aprofundeix les divergències interconfessionals i estandaritza les pràctiques respectives.

A tall de resum de l’obra de Roy val la pena extreure’n aquest paràgraf: “Il n’y a plus de connexion automatique entre culture et religion. Le marqueur religieux est libre et flottant. Les tensions vont s’accentuer avec le développement des conversions et des changements de religion dans le monde aujourd’hui, jusqu’au moment où le détachement des religions et des cultures sera enfin entré dans les esprits. Les conversions sont une clé pour comprendre ce qui se passe, mais leur inéluctable banalisation sera aussi le signe que les religions désormais vivent leur vie au-delà des cultures, et que le fameux clash/dialogue des civilisations, qui suppose un lien permanent et réciproque entre culture et religieux, est un fantasme improductif” (pàgina, 36).

L’assaig d’Olivier Roy assenyala dinàmiques emergents que van en sentit contrari a l’assoliment d’una laïcitat global i a una ètica mundial com propugnava Hans Küng.