“La societat catalana durant la guerra civil”, de Manuel Cruells, Edhasa, Barcelona, 1978.
Aquest llibre complementa el ressenyat ahir del mateix autor, (“Els fets de maig”), escrit l’any 1969 i no publicat fins vuit anys més tard. Aquesta obra és la visió panoràmica d’un periodista polític -separatista i militant d’Estat Català per més senyes- de la guerra del 1936-1939 vista des de la rereguarda. Analitza fonamentalment els conflictes entre les diverses forces polítiques del bàndol republicà. Des que el vaig llegir -ja fa una pila d’anys- ha estat un dels meus llibres de referència al qual acudeixo sovint per remembrar alguna dada, o especialment alguna reflexió històrica i política de l’autor.
Una de les més lúcides em sembla aquesta: per acabar amb el desordre a la rereguarda i encarrilar la revolució desfermada arran de la victòria sobre els colpistes al 19 de juliol del 1936 calia fer-la “catalana i positivament modèlica, vull dir constructiva”, (pàgina 99). Des del Govern de la República espanyol hom afavoria el creixement del PSUC com a força capaç de restablir l’ordre estatal, per Cruells “tal vegada -i és molt possible- , s’hauria pogut presentar una altra alternativa en aquesta situació de recanvi polítics si els dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya no s’haguessin refiat massa, si haguessin previst l’ascenció del comunisme i, superant alguns ressentiments polítics, haguessin creat un conjunt de forces pròpiament catalanes, nacionalistes catalanes, al seu entorn. Entre aquestes, la més important i amb un esperit d’acció i audàcia tal i com es requeria en aquells moments, hauria pogut ser Estat Català. No fou així, i es va continuar tenint marginades les forces nacionalistes catalanes, tot posant-los al mateix temps una mena de fre mentre es facilitava el creixement del PSUC”, (pàgina 100).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Senyor Renyer,
Crec que cal reivindicar l’obra i la figura d’en Cruells.
M’agradaria parlar amb vós. Teniu cinc minuts. Estic fent el TFM sobre ell. Ho necessitaria abans de demà. És per tancar temes. No sé si el vau conèixer personalment.
Gràcies per tot i sobretot pels seus post tant i tant interessant!