“Unitat històrica del Pirineu”, Josep Maria Guilera, Editorial Aedos, Barcelona, 1964.
Josep Maria Guilera Albiñana (Barcelona, 1899-1970) fou l’autor de diversos llibres de temàtica excursionista i esportiva, essent aqueix assaig sobre el Pirineu el darrer que publicà i en el qual hom pot apreciar l’erudició i l’elegància de la seva prosa. L’autor aplega en aqueix compendi d’història i cultura pirinenca els seus profunds coneixements sobre el procés de conformació al llarg dels segles d’unes formes de vida que interelacionen les distintes valls, veritables comunitats veïnals, dins d’una mateixa regió natural.
Guilera no tracta el substracte euskaldun encara perceptible en la toponímia del Pirineu oriental, ni els rastres lingüístics que observa Joan Coromines, més aviat se centra en els elements comuns a les valls aragoneses, catalanes i occitanes, fent especial referència al dret que sorgeix a partir de les assemblees de Pau i Treva, essencial per comprendre la formació del dret públic i privat català. També és molt interessant l’estudi que fa de la transumància del bestiar des de les valls pirinenques cap a les planes tot diferenciant-la de la Mesta castellana.
Resulta interessant les referències a la penetració de l’ordre estatal espanyol i francès a partir del segle XVIII desarticulant les relacions entre les valls, imposant la divisió fronterera i un dret forà que va esquarterant i afeblint la unitat històrica del Pirineu que el albira renaixent amb l’esperança que l’incipient procés de construcción europea permeti el redescobriment de les regions naturals i les seves potencialitats econòmiques i culturals. Llegint aqueix llibre he reforçat la intuició que va encetar Tomàs Urzainqui en promoure el manifest de les nacions pirinenques signat a Tudela al febrer d’enguany.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!