Aqueix petit restaurant cantoner al carrer del Pont de Mar a la platja d’Altafulla ha obert portes remodelat, el nom canviat i amb una nova direcció (Carles i Gemma), l’estiu d’enguany.
En pocs mesos ha esdevingut lloc de trobada grastronòmica apreciat per la qualitat de les tapes que ofereix i el bon tracte que la parella que regenta el local ofereix als seus clients. Quatre taules a l’interior i unes quantes més a la terrassa, amb una decoració austera però acollidora, un mobiliari senzill i funcional, són l’escenari adequat per degustar romesquet se sípia amb pataques, civet de senglar o saltejat de calamar amb rovellons i camagrocs per exemple.
Els vins són de la terra, amb l’Adernats de la Cooperativa de Nulles com a recomanat de la casa. Amb l’Hèctor López Bofill sovint hi fem cap per fer-la petar xerrant sobre l’actualitat política del país els vespres d’entre setmana tot manducant en una llarga sobretaula. Entre plat i plat de sípia, cloïses, navalles i musclos, amb en Pitu (renom de’n Josep Maria, encara que quan militava al Front Nacional de Catalunya el seu nom de guerra era un altre) platicàvem sobre la situació política del país (el procés d’indeterminació com diu l’Hèctor), gaudint d’aquells esporàdics -i preuats- moments en els quals la disertació política esdevé un privilegi quan es fa entre companys que estimem la terra, la vida i la llibertat. I la bona cuina, és clar.
Pensava que l’entrada anava de menjar, el teu ego encara pot endrapar més ….