PERO COM S’ATREVEIXENT¡¡¡GUANYAR A “REALISIMO”.EL POT DE LES ESSENCIES PATRIES,,,EL “VIVA ESPAÑA”¡¡¡…QUE ALGU ELS HI EXPLIQUE QUE AIXO,N’ES FA¡¡¡
La passivitat del govern de Madrid davant aqueixa expressió massiva d’animadversió contra els jueus contrasta amb la diligència amb la que han actuat policialment contra persones -la majoria catalanoparlants, significativament- que han expressat per via digital paraules ofensives contra la difunta presidenta de la Diputació de León o altres persones o institucions espanyoles. La pràctica impunitat que empara els comentaris anticatalans (cada cop més habituals i virulents a mesura que creix el suport social a la causa independentista) pot ampliar-se ara als de caràcter judeofòbic.
De fet, la banalització del nazisme és una impostura perversa emprada sovint per polítics i opinadors espanyolistes per desqualificar les reivindicacions nacionals catalanes, invertint la realitat com fan totes les causes totalitàries que projecten sobre les seves víctimes els propis propòsits genocides. Judeofòbia i anticatalanisme tenen molts punts en comú a l’imaginari -històric i actual- de l’integrisme espanyol.
El Reino de España, segons estudis recents, ocupa el tercer lloc entre els estats d’Europa en el rànquing de l’antisemitisme amb un 29% de la població amb prejudicis manifestos contra els jueus. Només Grècia (amb un 69%) i França (amb un 37%) superen la nota espanyola dins la qual cal suposar -tot i que l’estudi no està territorialitzat- que bona part d’aqueixes actituds també es donen a Catalunya, on l’antisemitisme benpensant i amb arguments ideològics aparentment progressistes adopta la forma d’antisionisme.
Segurament, aqueix segment de la ciutadania catalana anti-israeliana no es va mostrar ahir, però existeix i aflora esporàdicament en les campanyes contra l’Estat d’Israel que tanta audiència tenen al nostre país. Les seves expressions sovint també són injurioses i ben poques vegades són denúnciades per les autoritats catalanes o per particulars.
Post Scriptum, 21 de maig del 2014.
La denúncia col·lectiva ha estat efectivament presentada a la Fiscalia de Barcelona, essent notícia destacada als mitjans israelians, per exemple al Jerusalem Post, i espanyols, El País entre d’altres. Fins i tot el ministre de l’interior espanyol ha hagut de donar explicacions públiques i anunciar que la policia que ell comanda actuarà contra els divulgadors de l’odi. Qui no ha comparegut ha estat TV3, com ha denunciat Mercè Escarrà amb un apunt al digital Israel a Catalunya.
L’actitud decidida de les entitats jueves catalanes contrasta amb l’adoptada per la comunitat jueva de Madrid i altres ciutats espanyoles s’han mantingut en silenci. El fet que l’etiqueta “Putos judíos” arribés a ser la nit de diumenge “trending topic” els hauria de fer reflexionar.
Post Sriptum, 30 de setembre del 2018.
L’animadversió anti-israeliana del Real Madrid ha rebut amb tots els honors la nova icona de la causa palestina, Ahed Tamimi, coneguda mediàticament per agressions a un soldat jueu que no va respondre a les seves provocacions davant una munió de corresponsals de premsa occidentals. Aqueixa contribució del Real Madrid a la campanya d’odi contra Israel que la jove àrab escampa arreu del món adoptant el posat de víctima no ha passat desapercebuda als diaris israelians que segueixen atentament els diferents posicionaments que s’adopten a Espanya i a Catalunya sobre el poble jueu i l’estat que el representa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!