Ahir, el diari Le Monde (www.lemonde.fr) publicava amb aquest títol un article col·lectiu de diversos antics mandataris d’estats d’ambdues bandes de la nostra mar.
L’únic català que figura entre els signants és Josep Piqué, i l’únic espanyol és Felipe González, dues firmes significatives de dos corrents polítiques: el socialisme i el regeneracionisme perifèric, dues maneres de fer Espanya. No hi ha cap personalitat que pugui representar, no ja la catalanitat, sinó tan sols una visió diferent de l’ordre estatal establert. El manifest, per si sol, no conté cap novetat rellevant, ni es refereix a cap dels conflictes específics de la conca mediterrània (ni Darfur, ni el processament del president del Sudan pel TPI).
El text apareix en plena visita de Sarkozy a Madrid, en una clara al·lusió a un eix franco-espanyol en aquest aspecte de l’activitat diplomàtica d’ambdós estats. Un presagi del tipus de relacions internacionals que tindran per escenari Barcelona, seu permanent del secretariat de la UPM. Ja fa més de mig any que aquesta decisió fou adoptada i no ha transcendit, (almenys jo no me’n he assabentat), cap iniciativa del Govern de la Generalitat per intervenir defensant els interessos nacionals catalans en el marc d’aquesta nova organització internacional. El precedent de les jornades turco-espanyoles organitzades per l’Institut Europeu de la Mediterrània aquest mateix mes d’abril a Istanbul no són precisament el millor camí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!