Aquest fet suposa el reconeixement del fracàs llargament anunciat del seu lideratge i el final d’un cicle històric a la política espanyola. A partir d’ara ja no hi ha l’expectativa d’una evolució autonòmica vers una Espanya plural, només el retorn a l’integrisme d’estat que el PP representa. Felipe González va començar l’any 1982 l’etapa de govern socialista modernitzant la vida política, recentralitzant l’Estat i les seves infraestructures, l’AVE Madrid-Sevilla en primera instància.
Trenta anys després el PSOE s’esvaeix com a projecte diluint-se dins el magma del regeneracionisme espanyolista que el PP encapçala. Rodríguez Zapatero ha desistit de la seva iniciativa estrella denominada Espanya plural i acaba negant el reconeixement de la diversitat de pobles que hi ha conf¡nats dins del perímetre de les fronteres estatals. La dominació política i la dependència econòmica que l’ordre estatal exerceix sobre la nació catalana ha arribat a nivells insostenibles socialment i insuportables políticament.
Post Scriptum, 2 d’abril del 2020.
La presidència de Pedro Sánchez tot apunta que serà tan breu com nefasta, la fallida del pacte PSOE/Podemos obrirà el pas a un govern de concentració nacional espanyola o directament a un de neofranquista. Qui el descavalcaran seran els poders fàctics i el seu propi partit, deixant en evidència ERC que ho ha fiat tot a una entesa amb l’esquerra espanyola.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!