Heu tastat la deliciosa "sopa de coentros" portuguesa"?. És com la sopa de farigola, timó o menta, però amb celiandre, una de les més estranyes i curioses herbes de cuina.
Gràcies del “julivert xinès”
EL CELIANDRE, ENTRE EL PLAER I EL DESPLAER
La tradició culinària del celiandre, als Països Catalans, s’ ha perpetuat en algunes zones: per exemple, a l’ Empordà, on, tradicionalment, ha format part de la recepta dels bunyols de Quaresma ("celiàndria", escrit erròniament "saliàndria" o "saliandre". O pronunciat també “xeliandre”); o bé a Tortosa, on s’ afegia als cócs amb sucre. Per això prefereixo el nom de celiandre a l’oficial i massa convencional de coriandre. Aquest ve de del grec coris, que vol dir escarabat.
En la nostra cuina clàssica era un aromatitzant comú, com ho mostra aquest text del Libre de Sent Soví(s. XIV):"En aquesta manera pots axí matex adobar fabes tendres; pots-hi metre saliandre vert ab de bones espècies:pebre, gingebre, canyella e safrà". Tot un repertori d’ espècies que, curiosament, és comuna a les cuines orientals i àrabs i del Magrib i, particularment, a la cuina xinesa, que encara avui empra el celiandre fresc amb profusió, fins al punt que en algun país és anomenat "julivert xinès".
El celiandre- com es desprèn del text medieval esmentat-, es pot utilitzar com a herba, en fresc, i com a espècia, en sec. En aquest cas els que es fan servir són les baies, uns fruits rodons que recorden els del pebre, si bé tenen un color més clar. Aquestes, curiosament- ben guardades en pots de vidre-, amb el temps milloren de gust. Se’n feien, antigament, uns confits molt reputats, i així apareixen en els textos medievals i barrocs. Es prenien després de menjar, per “refrescar l alè”, a manera de xiclet.
Com a herba fresca, a casa nostra, el seu ús es pot considerar del tot obsolet. Altrament, cal acostumar-se al seu perfum fort i molt particular- per alguns pudent, ja que recorda les xinxes- o els escarbats quan s’ aixafen. El nom grec de la planta, justament- koris– (d’ on ve coriandre) al.ludeix a aquest molest insecte dels llits descurats. Les fulles fresques tenen un ús similar al julivert, ja que s’ afegeixen- en cru- a sopes, amanides i altres plats- si s’ escau, barrejades amb ceba picada, com fan els libanesos-.A Portugal on, segurament per herència àrab, aquesta herba és emprada al sud, afegeixen coentros a diversos plats i, sobretot, a la "Sopa alentejana".La primera vegada que menges aquesta sopa de pa amb un ou i un brot de l’ herba, et sorprèn, i , més tard, n’enyores el seu tast tan particular. És com la nostra sopa de farigola, però amb aquella herba tan particular.
Semblantment, i segurament per la mateixa herència o per altres afinitats, l’ herba fresca també s’ empra a Andalusia (n’ hi ha gaspatxos) i a les Canàries; els espanyols la varen dur al Perú, a Cuba o a Mèxic, on sol ser força emprada.La retrobem a Grècia, Turquia i Pròxim Orient, així com al Magreb; a la Xina ,l’ Índia, Tailàndia… De fet, a Orient, es documenta des d’ almenys fa 5.000 anys.
Pel que fa a les baies, tenen un gust ben diferent de l’ herba fresca, ja que és dolcenc i una mica anisat, per això van molt bé amb els bunyols i altres dolços. Se solen afegir, doncs, a pastissos, bunyols, galetes, postres de llet i de fruites. Van bé per marinar o amanir la carn de porc- com fan a Xipre- o alguns embotits alemanys; s’ adiuen amb la remolatxa. També formen part d’ alguns licors, com la ratafia, el gin…o l’ Aigua del Carme, aquesta "medecina-licor".
Medicinalment s’ atribueixen al celiandre virtuts carminatives, digestives, antitussives i tòniques.
Els noms vulgars més comuns del Coriandrum sativum són coriandre en occità, culantro i cilantro en espanyol,coriandre en francès, coriander en anglès,Koriander en alemany, coriandolo en italià, coriandru en romanès, coentro en portuguès (tot i se sol emprar el plural) i martorri en basc. Al Marroc s’ anomena kasbour i a Turquia kisnis.
La planta es pot cultivar a partir de llavors, perfectament, en un hort o terrassa, en una simple jardinera o en un test, com faig jo cada any; només necessita una terra adobada i sol. I aigua, és clar. Guardeu algunes llavors per sembrar el següent any.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja pots pensar que molt no sabem res del celiandre i haguès estat bé que descrigueres la planta.
Ja pots pensar que molt no sabem res del celiandre i haguès estat bé que descrigueres la planta.
Al País Valencià també ara és coneix més.
En la cuina vietnamita el celiandre és present a quasi tots els plats. Hi ha, però, molta gent d’occident que el flaire, el sabor, no els acaba d’agradar massa.
En el fantàstic Pho vietnamita, és imprescindible, i a més el menjo, cru, escaldat en el brou amb altres herbes.
Gràcies per aquest article, ja he après que ‘cilantro’ en atalà és celiandre, i jo en els meus posts he escrit sempre ‘cilantre’ …….
molt malament per la meva part.
És també molt bò quan cuines en un wok i el poses a l’oli juntament amb una mica de gengibre per donar-li sabor, abans de cuinar les verdures i el peix o la carn.
ja que aceptes el català correcte, “gengibre” és gingebre!. Gràcies
per has Replica Gucci Watches a appropriate to dispute cheap replica Watch a offense that he/she Bedat No.8 replica thinks has been fraudulently quality replica Oris install on the statement. rolex replica Watch Moreover, the shopper constraint 193.C4.50 replica watches form a annihilate to R20383142 replica payments till the crusade Replica Watches is cmopleted. Louis Vuitton rolex replica watches sale purses are not manufactured Jacob & Co. Watch Replica consequence populace. Thee are a few of solo unique gl