Demà està anunciada la presentació al Parlament de Catalunya de la campanya de recollida de signatures per sol·licitar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació.
Justament enguany en farà vint que el 1989 el Parlament de Catalunya aprovà una resolució proclamant que el poble català no renunciava a exercir aquest dret inalienablequan les condicions polítiques fossin favorables. CIU, ERC i ICV hi van votar a favor, però dues dècades després, són incapaços de fer realitat conjuntament un plantejament orientat efectivament a donar virtualitat a aquella declaració d’intencions. Ha hagut de ser la voluntat de dues entitats cíviques: Catalunya Estat Lliure i 10mil en Marxa per l’Autodeterminació la que situï al centre del debat públic aquesta qüestió. Tota una lliçó de la qual se’n poden extreure moltes conseqüències cara al futur immediat.
Post Scriptum, 5 de maig del 2019.
Aqueixa iniciativa va rebutjada per unanimitat per la mesa del Parlament el 23 de desembre del mateix any perquè no s’ajustava a la legalitat: eren temps del segon tripartit, Ernest Benach era president i avui creu de Sant Jordi. Heus aquí la ressenya del Diari de Girona:
“La Mesa del Parlament va rebutjar ahir tramitar la iniciativa legislativa popular (ILP) que alguns membres de la Coordinadora Nacional de les consultes locals del dia 13 passat van demanar l’endemà, i que proposava un referèndum d’autodeterminació a Catalunya a l’abril del 2010. La decisió de la Mesa de rebutjar aquesta ILP va ser adoptada per unanimitat amb els mateixos arguments que va utilitzar fa uns mesos, quan va acordar no tramitar una iniciativa pràcticament idèntica demanada el 6 de maig, sobre la base que “no s’ajusta ni a la legislació vigent ni al marc competencial de la Generalitat”. L’article 6 de la llei que regula les ILP fixa, entre les causes d’inadmissibilitat, que la proposta “tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no tingui atribuïda la competència” o que “reprodueixi una altra iniciativa de contingut igual o substancialment equivalent presentada durant la mateixa legislatura”. Es dóna el cas que tres dels promotors de la ILP sol·licitada el 14 de desembre van subscriure també la del mes de maig passat.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No seria millor esperar l’aprovació de la Llei de consultes populars ?