He llegit d’una revolada la sentència que avui ha fet pública el Tribunal Constitucional sobre la coalició abertzale Bildu i trobo que el fil argumental del pronunciament mereix algunes consideracions.
En primer lloc, sobta el canvi de criteri del Tribunal Constitucional en relació al dret de participació política: corregint la seva pròpia doctrina aplicada en la darrera dècada per il·legalitzar partits independentistes bascos, ara són els que empra per permetre la compareixença de Bildu a les eleccions del 22 de maig. En síntesi, el dret fonamental de d’associació i participació política preval per sobre la seguretat preventiva. Aquests mateixos arguments els hauria d’haver fet servir el Tribunal Constitucional per declarar anticonstitucional la reforma de la llei de partits (pactada entre el PSOE i el PP l’any 2002) i que és a l’origen de la llarga rècula de pronunciaments jurisprudencials que des d’aleshores ençà han impedit participar a les eleccions una colla de candidatures abertzales.
En segon lloc, amb la sentència coneguda avui revalida la vigència del vot particular que vaig fer al dictamen 229 en data 16 de juliol del 2002, emès pel Consell Consultiu de la Generalitat en relació a la Llei Orgànica,6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics. Vaig ésser l’unic a oposar-m’hi advertint de l’aplicació expansiva i abusiva dels supòsits genèrics d’il·legalització aplicable sense miraments en contra de candidatures i partits bascos per part dels governs espanyols. Vaig escriure articles pensant que el Tribunal d’Estrasburg no convalidaria la llei de partits espanyola, però no ha estat així. Mitjançant sentència de 7 desembre del 2010 el Tribunal Europeu de Drets Humans confirmava la suspensió de la candidatura d’Acció Nacionalista Basca, amb una argumentació contradictòria amb pronunciaments anteriors aplicats als casos en què Turquia il·legalitzava partits kurds.
En tercer lloc, i aprofitant que demà és el seixanta-tresè aniversari de la creació de l’Estat d’Israel, cal recordar com a l’estat hebreu estan permesos els partits àrabs que rebutgen Israel -tot i ser presents a la knesset- i promouen l’estat palestí, com i els que critíquen Israel (l’esquerra abertzale va veure prohibir Demokrazia Hiru Miloi al mateix temps que els palestins de Balad eren legaitzats) haurien de llegir les sentències del Tribunal Suprem isrelià sostenint la prevalença del dret de participació política per sobre de la seguretat preventiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Deia el professor i gran advocat Garrigues que els advocats no guanyem plets, sinó que obtenim sentències favorables. Amb aquesta reserva, doncs, et felicito. En efecte, hi ha alguna frase del TC que coincideix gairebé exactament amb alguns arguments que hi donaves al teu dictamen.
D’altra banda, també plantejaves un tema molt interessant, que el TC no va tractar i que és la relació entre el grup municipal i el partit polític. Aquest tema és clau en la realitat electoral basca, on és elevat el nombre de candidatures “pròpies” o peculiars en la seva articulació concreta a cada localitat.
He fet aquests dies un resum de la sentència al meu bloc:
http://blogs.uab.cat/actualitatjuridicaamenos/