El President del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, assumeix a partir d’avui la presidència de torn de la Unió Europea, un mandat que durarà sis mesos en el qual desplegarà una intensa ofensiva mediàtica i política.
Poca cosa podrà fer en matèria econòmica: ni en té competència ni pot presentar un balanç creïble de la seva gestió al front de l’executiu espanyol. Políticament, Alemanya lidera la sortida de la crisi, i monetàriament és el Banc Central Europeu qui fa la feina. Previsiblement, es dedicarà a projectar arreu la imatge d’una “España serena y unida”, a fer declaracions contra el reconeixement dels drets dels pobles (sortosament la política exterior de la UE correspon a la ministressa d’Afers Estrangers), contra el nou estat de Kosovë, i a promoure la seva aliança de civilitzacions amb motiu de la posada en marxa de la Unió per al Mediterrani, a Barcelona.
La internacionalització del cas català -arran de les consultes del 13-D, i les que es preparen pel 28 de febrer i 25 d’abril- serà també al seu punt de mira, amb la col·laboració del Govern de la Generalitat, que miraran de presentar la situació autonòmica de Catalunya com un exemple a seguir per altres pobles sense estat propi. L’independentisme català no té instruments de projecció internacional específics, per tant la pre-campanya electoral al Parlament de Catalunya haurà de tenir un vessant europeu que miri de contrarestar l’acció dels defensors de l’ordre estatal establert.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agrada començar l’any nou amb una visió realista i sense embuts tal i com plasmes en els teus articles. Espero que aquest segueixis escribint cada dia, no et cansis de fer-ho, ni de lluitar per Catalunya com fins ara.
Bon any, salut i independència