El dol ha substituït les reivindicacions previstes per avui arreu de Galícia arran de la tragèdia provocada per l’accident ferroviari d’ahir a Santiago.
Darrerament he estat dugues vegades a Vigo i Santiago convidat pel meu amic Pedro Gómez-Valadés, president d’AGAI, i veterà militant galleguista. Anteriorment hi havia anat pel meu compte per tal de descobrir el país celta que rebrota malgrat els esforços de l’assimilisme espanyol. He anat seguint el procés de
declivi i ruptura del Bloque Nacionalista Galego i el
moment crític que viu el nacionalisme gallec, que al meu parer no solventa l’aparició d’una Anova liderada per Beiras però empeltada fins al moll de l’os per Izquierda Unida.
Compromiso por Galícia , avui extraparlamentària, és la formació que em sembla amb més futur per la radicalitat democràtica dels seus plantejaments nacionalment autocentrats. Avui era un bon moment per mesurar l’evolució de cadascuna d’aqueixes forces a la vista de les seves propostes amb motiu dels actes del Dia de la Pàtria Galega, però el sotrac que viu el poble gallec obliga a postposar-les.