Jaume Renyer

Amb aqueix lema s’engega la campanya promoguda per la Fundació Institut Català de la Cuina per optar a la declaració de la cuina catalana com a patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

“Cuina catalana, tothom a taula!”, és un eslògan encertat ja que lliga una manera singular de fer la cuina amb les formes de sociabilitat al voltant de la taula. “A la taula i al llit al primer crit”, és una altra dita que expressa una psicologia col·lectiva pròpia dels catalans també relacionada amb la manduca, com es deia abans. Certament, aquesta iniciativa per internacionalitzar la cuina catalana és molt necessària ja que la pressió assimiladora de l’espanyolitat malda per fer seu l’art culinari català en una amalgama denominada “cocina española”.  Alguns cuiners estrella s’hi han prestat a aquesta lucrativa apropiació mediàtica però d’altres, com el desaparegut Santi Santamaria, van defensar sempre la gastronomia del país com un senyal d’identitat de la catalanitat.

És significatiu l’elevat nombre de restaurants catalans amb estrelles de la guia Michelin (una dada que contrata amb la pràctica inexistència de nominats representatius de la cuina castellana). I encara crida més l’atenció que alguns dels nostrats cuiners estrella obrin sucursal a Madrid per projectar la seva traça als fogons. La cuina catalana no està valorada com a tal malgrat que tradició culinària del nostre poble està llargament acreditada des de l’edat mitjana i ja al segle dinou corrien per Barcelona els fascicles d’una obra anònima titulada “La cuinera catalana”.

Gastrònoms com Jaume Fàbrega menen des de fa anys una intensa acció divulgativa d’aquesa sapiència ancestral lluitant contra l’alienació nacional a la que els catalans  estem sotmesos en aquest camp: “A Catalunya hi ha un fenomen únic a Europa: el menyspreu per la pròpia cuina”, declarava al digital El Debat el 15 de desembre del 2008. A Euskal Herria la cuina basca és reconeguda amb la seva especificitat arreu del món. Ja és hora que la cuina catalana ocupi el lloc que es mereix internacionalment.