M’agradria ser un home de fe, i poder pensar i creure que hi haurà un raig de justícia, i que uns quants dels qui han fet fortuna al caliu de la corrupció al País Valencià, posem per cas Camps, Fabra, qui sap si també el capo di capos Zaplana, passaran un temps en la presó. M’agradaria ser un home de fe, però amb els espanyols no s’hi pot confiar. I la justícia que ha de jutjar aquests corruptes és espanyola, ai!
Amb tot, veure’ls bramar, descompondre’s, cloquejar com pollastrots indignats, fent proclamació tan vehement com ridícula d’una honestedat que fins avui havien ignorat i menystingut, certament fa molt de goig. Gaudim-ne mentre dura, que potser no serà gaire.
A vore si cauen, i d’ells fem una falla!
A vore si les jugades fosques eixen a la llum i ja està bé, que la gent els vote, que no ens passe com a Itàlia, que tot sembla que els rellisque, que la estafa democràtica els té igual, sembla, que els sobornos cauen en l’oblit, o pensen que tots els polítics farien això..
A vore si per fi els peons podem fer caure el rei!
ja m’agradaria, ja, donaria el sou del mes que ve i to! Però no hi confie massa tampoc en la justícia.
Home, s’ha vist abans franquistes tombar (fins i tot matar) franquistes. No pas gaire sovint, però. Són molt cul-i-merda, els franquistes. I els franquistes qui esmenteu, si mai són jutjats (cal dubtar-ho molt i molt), els jutjaran franquistes. Si no es fan antipàtics ells amb ells, trobaria extraordinari que caiguessin. Ara, el més normal és que culimerdegin una miqueta, i au, que no ha estat res.
no passa res, el Fabra de Castelló posarà la mà al foc per Camps, ja estic esperant com es socarrima…