“Aquest 18 de gener serà un dia joiós per a Catalunya perquè l’insigne patriota Vicenç Albert Ballester per fi té el lloc que li correspon al nomenclàtor de la nostra capital. Serà recordat per sempre més com el creador de l’estelada, la fraternal insígnia de combat patriòtic, i és per això que aplaudim que l’ajuntament del Cap i Casal reconegui als veritables prohoms de la causa de la llibertat dels catalans.
Però, de la mateixa manera que aquest gest del consistori que presidiu referma la nostra dignitat nacional, n’hi ha d’altres que ens recorden contínuament que som la capital d’un país sotmès des de fa 300 anys. Ens estem referint a un fet lligat a l’actualitat política, o presumptament delictiva, com ho és la recent imputació per delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals de la infanta de la família reial espanyola, Cristina de Borbón, la qual és dipositària de la màxima distinció que pot atorgar la capital de Catalunya: la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona.
Sense deixar de banda que aquest 2014 seria l’any perfecte per començar a deslligar la capital de la nostra Nació de qualsevol membre d’aquesta nissaga enemiga dels catalans, que tradicionalment sempre ha espoliat i castigat Barcelona, ens manifestem absolutament en contra que continuï ostentant aquesta benemèrita distinció barcelonina qui és avui un exponent d’unes pràctiques incompatibles amb l’ètica i respecte als ciutadans que són exigibles, en tot moment, a una persona que forma part d’una institució que rep fons públics.
L’actitud de Cristina de Borbón és censurable des de tots els punts de vista. Mentre ella ha viscut -i viu- dins el luxe més indecent gràcies simplement a ser filla d’un rei decadent i successor del dictador Franco, són milers avui els barcelonins que pateixen una situació de penúria econòmica que arriba a límits que ens hauria de fer envermellir a tots plegats.
Èticament i nacional és un insult, i un greuge per a la nostra ciutat, que la seva medalla d’or continuï en possessió d’algú que està sent investigada judicialment en un cas que, a ulls de l’opinió pública internacional, és un dels màxims exemples d’immoralitat, corrupció i nepotisme. Hi hagi o no acusació formal al final de la instrucció d’aquest membre de la família reial, sembla una evidència assumida que es va aprofitar dels efectes de comportaments presumptament delictius.
Sabeu perfectament, Senyor Alcalde, que aquest fet pot perjudicar la imatge de la marca Barcelona a nivell mundial; i que no és compatible amb el reglament d’honors i distincions de l’Ajuntament de Barcelona, pel qual es concedeix la Medalla d’Or a persones “que hagin destacat pels seus extraordinaris mèrits personals o per haver prestat serveis rellevants a la ciutat”. La cobdiciosa duquessa de Palma no compleix cap d’aquests requisits.
He aportat la meva signatura a la petició perquè crec que honors d’aqueixa categoria han d’estar acreditats per fets excepcionals o per una trajectòria exemplar socialment reconeguda. I atès el currículum professional de Cristina de Borbón no hi veig altre mèrit que el d’ésser filla del rei d’Espanya, circumstància que converteix l’atorgament d’aital distinció en un acte de vassallatge impropi d’un país que aspira a la llibertat.
Dit això,anant més enllà del cas concret de la infanta Cristina, crec que l’atorgament d’honors i distincions al nostre país es fa per part de les institucions nacionals catalanes i locals amb una liberalitat inapropiada si com hom diu sovint Catalunya ha d’aspirar a l’excel·lència en tots els camps. Repassant, per exemple la llista de les creus de Sant Jordi atorgades pels successius governs de la Generalitat hi ha guardonats que no passarien l’avaluació d’una comissió investigadora de la veracitat dels mèrits adduïts.
Fa una setmana que he tornat d’Israel, un país on el nombre de ciutadans que sobresurten per les seves capacitats demostrades en tots els àmbits de la vida nacional és extraordinari. El lliurament d’honors i distincions segueix procediments molt exigents en tots els nivells, des de l’acadèmic al militar, passant pel polític i sempre està oberta la possibilitat de revocar la distinció si fets posteriors o desconeguts en el moment del seu atorgament desmenteixen els mèrits suposats. Només citar que l’anterior president del país, Moshe Katsav purga pena de presó per assetjament sexual.
En canvi, a la Catalunya autònoma sorgida de la conxorxa de la transició espanyola hi proliferen els mediocres en llocs de responsabilitat institucional i social que honren i retroalimenten el subsistema polític que ha fet possible la seva aparent notorietat. Que Barcelona retiri la medalla d’or a Cristina de Borbón d’acord, però fem el mateix també amb els guardonats autòctons que el temps i les noves perspectives de llibertat i justícia que s’obren al nostre país poden deixar en evidència que no mereixien les distincions que han rebut.
Post Scriptum, 14 de febrer del 2014.
La petició dels signants del manifest no ha prosperat a l’Ajuntament de Barcelona en uns termes que Santiago Espot explica en aqueix article, “La CIU de sempre“, publicat Nació Digital el proppassat 20 d’aqueix mes i que reprodueixo a continuació:
Quan molts pensaven ingènuament que els hereus polítics d’en Cambó (CiU) havien, definitivament, deixat per a la història la sentència d’Alcalá Zamora per abraçar només l’esperit d’en Bolívar, resulta que ahir va tornar a reaparèixer, simultàniament i amb tota la seva esplendor, a l’Ajuntament de Barcelona i al Parlament de Catalunya. A la mateixa hora CiU votava en contra de retirar la medalla d’or de Barcelona a Cristina de Borbó mentre Xavier Trias feia costat al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Va regressar en Cambó o, si ho preferiu i per fer-ho més castís, la puta i la ramoneta es van tornar a presentar en societat després d’uns mesos de vacances. No havien marxat, s’havien pres un petit descans per recomençar amb més força que mai.
Però anem als fets concrets que es van produir a les dependències municipals entre les 10 i les 12 del matí quan s’havia de votar la proposició d’ICV-EUiA per retirar la màxima distinció de Barcelona a Cristina de Borbó. Tot va començar tres setmanes abans amb la demanda signada per cinquanta personalitats del país per fer-la efectiva i impulsada per Catalunya Acció. El regidor Ricard Gomà va canalitzar-la institucionalment i la va portar al plenari de Presidència d’ahir dimecres. El sentit del vot dels diferents grups era públic des de feia dies: ICV-EUiA i ERC a favor, PP en contra i PSC abstenció. Només quedava saber què faria el grup del govern presidit per Xavier Trias. Per comunicar-ho als promotors se’ns havia citat minuts abans del plenari amb el regidor de presidència, Jordi Martí Galvís. En el decurs de la trobada en Martí ens diu a en Josep M. Vall i a mi (representants dels signants) que s’abstindrien tot i estar absolutament d’acord en la iniciativa. El regidor utilitza la retòrica tradicional dels convergents. Que estan amb nosaltres, que ells ara estan per la independència, que els borbons ja ho sabem que són uns corruptes i el poble així ho pensa, que la infanta espanyola no mereix tenir la medalla d’or i que si per a ells fos l’enviarien al mig del mar en un vaixell i bla, bla, bla… Però, ens diu, que hem d’entendre que ells són al govern i no poden fer el que voldrien i el que la ciutadania reclama. Han de nedar i guardar la roba i per això han d’abstenir-se. Ras i curt: la puta i la ramoneta en estat pur i amb vestit de gala… que per això estem a l’ajuntament del cap i casal!
Finalitzada la reunió anem cap a la sala del plenari per assistir al debat i posterior votació de la proposta. El guió es compleix segons el que tothom tenia previst fins que arriba la darrera intervenció del grup del govern. És el mateix Martí qui pren la paraula per dir, poc més o menys, que això de retirar la medalla ara no toca i que així els ho va dir personalment l’alcalde Trias als promotors de la iniciativa i que… voten en contra!
La sensació era d’estupefacció entre els presents i d’estafa i engany entre els promotors. Dic engany perquè mai (mai!) l’alcalde s’ha posat en contacte amb nosaltres i perquè feia només una hora (una hora!) ens havien dit que s’abstindrien. Tal com han reflectit alguns mitjans de comunicació, jo personalment, un cop finalitzada la votació, em vaig dirigir cap a la mesa de presidència per dir-li a la cara a en Jordi Martí i Galvís que era un mentider. Què havia passat en aquell interval de temps? Qui havia trucat?
Aquesta va ser la seqüència dels fets ahir en el decurs del plenari i cal que els barcelonins i els catalans en general els coneguin. I que ho facin perquè sàpiguen que la il·lusió independentista de milions de catalans està en mans d’aquesta gent. Perquè es preguntin com diantre qui no té dignitat ni coratge per retirar una simple medalla a un Borbó pot encarar un conflicte amb Espanya. Perquè pensin fins a quin punt pot arribar la hipocresia i el cinisme de qui promou el “dret a decidir” mentre actua com a minyona del màxim símbol de la unitat d’Espanya, que no és cap altra que la corrupta i degradada monarquia borbònica.
Qui pensi que els covards, els mentiders o els “palanganeros” borbònics ens portaran a la independència que s’ho faci mirar. Ja n’hi ha prou de continuar enganyant a un poble il·lusionat.”
Post Scriptum, 20 de gener del 2016.
Finalment, avui el consell plenari de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovar retirar la medalla d’or de la ciutat a la infanta Cristina de Borbón, aqueix cop amb els vots favorables de CIU.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!