El naixement d’un nou partit, Convergència Democràtica de la Franja, a les comarques catalanoparlants administrativament adscrites a l’Aragó a partir de la implantació de la divisió provincial, l’any 1934, ha passat aparentment desapercebuda pels mitjans de comunicació.
I en canvi, sóc dels que penso que actes d’autoafirmació nacional com aquest arreu del territori nacional (oficialment extern als límits de la “Comunidad Autónoma de Cataluña”) són els que ens fan avançar com a poble. Assumir, efectivament, l’àmbit nacional dels Països Catalans com l’espai d’actuació política és un acte més transcendent que el de declarar-se formalment independentista. La implantació de la Intersindical-CSC a la Catalunya Nord va ésser, fa pocs anys, un precedent importantíssim en aquest sentit.
CDC, el partit que apadrina la nova formació nascuda a partir d’un col·lectiu local (l’Alternativa Cívica de Fraga, nascuda l’any 2007), no és un partit oficialment independentista però amb aquest gest (i la creació de Convergència a la Catalunya Nord, ara fa un parell d’anys) va creant les condicions per a una declaració formal a pocs anys vista.
Les eleccions europees del maig vinent seran el bateig de foc d’aquesta nova formació que aixecarà, segur, les ires de l’espanyolisme i del PSOE que amb Marcelino Iglesias al capdavant -catalanoparlant de Bonansa, políticament un anticatalanista- ha estat incapaç d’oficialitzar el reconeixement de la identitat lingüística i cultural catalana de les comarques de la Franja. Aquest pas hauria de fer reflexionar a Unió Mallorquina i el Bloc Nacionalista Valencià en el sentit que, sí volen sortir de l’atzucac on s’han col·locat per la seva indefinició política i nacional, la reconversió en Convergència Democràtica de Mallorca i Convergència Democràtica del País Valencià seria una opció efectiva de futur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ok, Jaume.
1 salutació cordial.
Com tampoc els homens s’uneixen només per la sang.
A més a més i per damunt de tot, cal respecte i resta sobèrbia pancatalanista.
Sóc català, fill de matarranyencs. Crec importantíssim que des de la Franja es defensi la llengua en que normal i majoritàriament es parla(no s’escriu gaire).
Tanmateix, cal lligar la defensa de la llengua amb el progrès social, econòmic i cultural dels habitants. I, des de Catalunya, enfortir els vínculs de tot tipus amb aquesta zona tant propera.No oblidar que ells se senten aragonesos i avançar junts.
Gràcies.