Aquest cap de setmana el PSOE ha celebrat el seu congrés del qual se’n poden destacar algunes línies polítiques que ens afecten plenament com a país.
En primer lloc, el PSOE accentua el seu discurs modernitzador en allò relacionat amb els drets a la llibertat d’orientació sexual, el dret de les dones a l’avortament, la llibertat religiosa i la laïcitat de l’Estat. Això el revaloritza entre l’electorat femení i progressista i li permet diferenciar-se ostensiblement d’un PP impregnat de “nacional-catolicismo”.
En segon lloc, el PSOE va per davant del PP en l’ofensiva per consolidar el domini de l’espanyol sobre les altres llengües ja que va ser el govern de Zapatero qui va aprovar l’any passat l’ampliació de la tercera hora de castellà a les escoles. Sobre aquest base legal els sectors més integristes de l’espanyolisme han muntat la campanya del “Manifiesto por una lengua común” de la qual el socialistes se’n desmarquen afirmant que, efectivament, es tracta d’una agitació innecessària ja que ells ja han fet la feina. L’article de Violeta Demonte, “La levedad de un manifiesto” publicat a El País el dissabte passat, és el fil argumental de la seva posició. El PSOE presenta un espanyolisme d’aparent consens en contrast el de pura i simple imposició del PP.
En tercer lloc, el PSOE aposta per capitalitzar la nova emigració a favor de l’espanyolitat i en detriment dels nacionalismes perifèrics. Per això reserva les competències en aquesta matèria a l’Administració de l’Estat i incorpora una ciutadana hispano-americana a la seva executiva federal.
En quart lloc, es proposa culminar en els propers anys una estratègia de liquidació de les reivindicacions nacionals basques i catalanes. Pel que fa a Euskal Herria, a Navarra consolida l’hegemonia del regionalisme antibasc de la UPN, mentre que a la Comunitat Autònoma Basca, atura la consulta d’Ibarretxe i el disposa a intentar derrotar al PNB a les urnes capitalitzant el vot d’ordre i espanyol. Per que fa al moviment abertzale res de negociació: repressió policial i judicial.
En cinquè lloc, pel que fa al cas català la seva aposta es més senzilla: res de millorar substancialment el finançament de la Generalitat, contemporitzar sobre el català sense retirar la tercera hora de castellà i mantenir l’actual tripartit ja que la feblesa d’ERC els hi permet consolidar el domini polític, econòmic i cultural de l’ordre espanyol sobre Catalunya. Al País Valencià Leire Pajín comandarà la reconstrucció del partit essent indiferent qui sigui escollit secretari general del PSPV-PSOE.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Certament aquests animals carronyaires estaven molt a l’aguait esperant el moment favorable per llençar-se a l’atac. I, a més a més, l’estratègia i les circumstàncies els van de cara.
Per això, diria, que nosaltres tenim una feina important consistent a fer arribar a la societat, i des de la societat civil, la veritat d’aquest monstre que anomenen Espanya. Però no podem badar gaire i ens cal anar més enllà de les parelles lingüístiques. Cal cercar afinitats i calés que vulguin invertir en mitjans de comunicació i des d’una perspectiva autocentrada. Si els petits i mitjans empresaris ja comencen a moure’s, que col·laborin també en aquesta direcció. En un món farcit de creadors d’opinió, a sou dels de sempre; en un món farcit de diaris colonialistes; ens cal com l’aire que respirem un mitjà més ferm i decidit que El punt.
I ens cal iniciar campanyes per la paritat entre el català i el castellà als cinemes, a les televisions i on sigui. I si cal portar el senyor Balañà -amb arrels a Figuerola del Camp- als jutjats, se li porta.
Jaume, en el país que tenim cada petita badada és un gol que ens marquen, més bonic o menys. Un gol al cap i a la fi. Hem de traçar línies de contratac i de desgast del projecte espanyol i espanyolista. Que l’estètica no ens perdi aquest cop.
Salut!