A la placeta que hom troba rere l’absis de l’església de San Nicolás a Iruña hi ha el restaurant Casa Paco, un indret singular per tastar la cuina del país.
Casa Paco és un establiment sense pretensions modernes en matèria gastronòmica, serveixen en taules llargues -que acullen comensals diversos- plats típics de la manduca navarresa: espàrrecs, carxofes, menestres de verdures, txistorres, carns a la brasa, bolets de temporada i peixos del Cantàbric preparats en totes les variants de costa basca.
El lloc està decorat amb la pedra i la fusta pròpies dels habitatges euskalduns, el tracte dels joves cambrers amb la clientela -totalment autòctona, ni un turista a la vista excepte jo- és fraternal i amb un punt de la broma a l’estil del país. Aqueix vespre, les taules exteriors són parades a la fresca en aqueix racó arecerat de les mirades dels forasters fins al punt que hom té la sensació d’estar foravila i no a dugues passes dels establiments més concorreguts de la restauració local.
Els plats arriben a taula encadenats un rere l’altre, abundants i ben servits. Els vins són de la Rioja i de Navarra, amb un punt de frescor que hom agraeix en aqueix vespre gairebé estival. S’hi donen tots els elements per a una plàcida conversa de sobretaula acompanyada pels licors de la contrada. A l’hora de passar comptes sóc conscient de sobte del fet diferencial català.