A la tradició castellana hom celebra la fi de l’any, per contra en la catalana festegem el cap d’any. En això i en moltes altres coses som diferents, oposats.
Traslladant al terreny polític aquesta ancestral contraposició cultural, enguany hauria d’ésser l’inici d’una etapa de conflicte amb l’ordre espanyol establert. Per la seva part, el conjunt de l’independentisme hauria de trobar el desllorigador de l’estancament en el qual es troba immers des de l’inici de la involució promoguda per la direcció d’Esquerra a partir del 2006. L’eix nacional inclou el social i no a l’inrevès, així s’ha demostrat mante vegades i això és el que precisament ha dut el partit republicà al declivi. Puigcercós, Ridao i Carod, amb diverses tonalitats -i malgrat les animadversions que manifestament es professen- coincideixen en errar volgudament la diagnosi.
A partir d’aquí, la tasca de recomposició d’una estratègia independentista realment orientada a fer efectius els objectius de llibertat i justícia pel nostre poble és la màxima prioritat per a tota iniciativa que vulgui assumir el lidertage que Esquerra és incapaç d’exercir. Un dels passos a l’abast els propers mesos seria bastir, a partir dels electes independentistes escollits a les properes eleccions municipals, una institució nacional d’àmbit de Països Catalans que assumeixi la responsabilitat d’establir les bases d’un veritable projecte de reconstrucció nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!