A la vista del nul resultat de la trobada entre els presidents Mas i Rajoy, avui a La Moncloa, allò que cal és formar un govern de concentració nacional encapçalat pel mateix Artur Mas. Amb dos objectius: gestionar la quotidianitat sense recursos econòmics i preparar la transició cap a la independència amb el suport de tots els partits que en són favorables i que ja són majoria a l’actual Parlament de Catalunya.
Avançar les eleccions sense un pla B al fracàs anunciat del pacte fiscal no solucionarà res. Cal consolidar el consens nacional català amb la majoria de la societat i enfortir els mecanismes de solidaritat interns per poder fer front a uns anys encara mes difícils que els que hem conegut fins al present en aqueix cicle de crisi econòmica. La reacció del poder espanyol i dels seus col·laboradors autòctons serà brutal, cal no oferir escletxes a la desestabilització i a la degradació de la connivència cívica, cal legitimitat moral i fer front a l’espoli i la corrupció endògena.
He estat present a la plaça de Sant Jaume aqueix vespre, copsant el sentiment de la gent que hi era (barrreja d’il·lusió i preocupació), les actituds (incertes) del president Mas i sentint el ressò de les paraules del president Pujol afirmant que “la independència és gairebé impossible“, insinuant una marxa enrere després d’haver encoratjat a anar endavant. L’epicentre polític de Catalunya era el reflexe del moment que viu el país.