Vaig partir cap a Frankfurt i em perderen la maleta. Ahir vespre a les deu vaig tornar de Frankfurt i m’han tornat perdre la mateixa maleta.
És una primera metàfora dura.
A Frankfurt només he escrit escriptures pràctiques.
Persones amb les quals he tengut relació (l’ordre no té cap importància): Maria Barbal, Emili Manzano, J. J. Isern, Mónica Carmona, Kristen P., Marta Pessarodona, Carles Torner, Castellet & Molas, Marta F., Sònia, Annette, Simona Srabec, Perejaume, Carme Riera, Antoni Vidal Ferrando, Fernando D., Teresa Solano, Xavier del Hoyo, Peter Flesh, Dolors Oller, Andreu Jaume, Carlos Pardo, Narcís Comadira, Josep Bargalló, Monserrat Palau, Carod Rovira, Maria Lledó, Màrius Serra, Montserrat Monsabona, Màrius Sampere, Imma Monsó, Teresa Pascual, Montserrat Rodés, Manuel Forcano, Josep Piera, Enric Casasses, Jaume Cabré, Quim Monzó, Clara Holgado, Sergi, Victòria i Joana, Maria del Mar Bonet, Caterina Mieras, Sebastià Serra, Joan Font, Gracià, Joan Daniel Beszonoff, Marina Stegamn, Joan Tarrida, Guillem-Jordi Graells, Margalida Pons, Miquel Bezares, Josep Maria Tresserras, Carme Arenas, Lluïsa Julià, Vicenç P., Iris F., Joan Arrimbau, Monika Zgustova, Mercè Ibarz, Emili Teixidor, Pere Gimferrer, Josep M. Fonalleras, Joan Margarit, Carles Santos, Adam Raga, Jordi Llovet, Sergio Vila-Sanjuán, Jordi Herralde, Lali Gubern, Jaume Vallcorbaplana, Xavier Pla, Miquel de Palol, Isona Passola, Jaume Subirana, Carlota Torrents, Andreu Martin, Pau Faner, etc.
M’he deixat noms, emperò aquests són la part exterior de meu l’iceberg frankfurtià.
Estic esgotat, relacionalment esgotat!
I content, engrescast i estimulat per damunt tot!
Emperò!!!!
L’escriptor ha d’estar sol, escriure sol, fugir de les vanitats de la vida socials i les seves pompes i obres. Amen!
Amb una forta inversió estratègica del grup ‘La Caixa’ al Deuchsbank alemany.
Encara que el Deuchsbanc alemany al final s’ha refredat i ha estat tocat per la crisi financera inmobiliaria dels Estat Units.
En inversions i diners, turrons per què la màteria prima ja hi era.
Como dijera Rilke, "cuida tu soledad, se ensanchará y se convertirá en tu casa".
(O algo así).
Un saludo
La teva relació maletes-aeroports hauria d’esser la pròxima novela teva…
Kina sort pels alemanys està rodejats 5 dies de cultura catalana…
Segur que els tranvies anaven plens de paraules catalanes i d’olors de la mediterrànea… Descansa, estimat, descansa¡
Llegint els cognoms d’aquells amb qui us hi heu relacionat, potser no feia falta anar a Frankfurt.