Avui he pensat en Anna quan m’he aixecat.
He pensat en Anna quan he llegit un article seu.
També hi he pensat quan m’ha pegat una tristor repentina en el passeig, just quan el sol era vermell fort, just quan parlava amb Maria del Mar de la catàstrofe de Son Espases.
He pensat en ella quan he llegit el diari.
Hi he pensat també, tan bé, quan escrivia un conte.
Anna em dóna coratge!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A l’Estat espanyol només no n’hi ha cap periodiste prestigiós e influent que no siga kaia, calla i calla kaia que en boca tancada no entre mosques.
Al cel sia. Tot!