En apunts anteriors (Barcelona aspira a la secretaria de la Unió per a la Mediterrània i Sarkozy i “l’Union Mediterranéenne“) m’he referit a la possibilitat de que el cap i casal de Catalunya esdevingués la seu d’una nova organització internacional creada específicament per abastar l’àrea mediterrània com a espai geoestratègic. Els continguts de la campanya promocional es poden trobar a www.barcelona-candidata-euromed.com/.
La Unió per a la Mediterrània és fonamentalment una iniciativa de la diplomàcia francesa (que coincideix amb l’espanyola en la política pro-àrab en afers exteriors). La capital de Catalunya ha estat escollida perquè els estats musulmans no volien allotjar en el seu territori una organització de la qual és membre fundacional l’Estat d’Israel, ja que suposaria reconèixer-lo amb la legitimitat que li correspon.
A Barcelona els estats àrabs (i la Lliga Àrab que Israel ha hagut de assumir també com a membre) se sentiran en terreny favorable no solament per la cobertura de la diplomàcia franco-espanyola sinó per la animadversió majoritària que entre el teixit social català hi ha contra Israel. Un estudi recent del Observatorio Estatal de la Convivencia Escolar (un organisme dependent del Ministerio de Educación) fixava en un 46% el percentatge d’espanyols amb actituds judeòfobes, líders europeus en la matèria per davant dels polonesos (36%) i russos (34%). L’estudi no abastava territori català però atès el grau d’espanyolització del nostre país no fora estrany que el tant per cent català fos igual o superior a la mitjana espanyola.
Sense coincidència aparent a partir de demà Barcelona acollirà la Segona Conferència de Nacions Sense Estat de la Mediterrània, organitzada pel Comitè Català de Solidaritat Internacionalista a través de la Federació d’Entitats de la Mediterrània “Mare Nostrum”, que agrupa entitats culturals i de solidaritat de l’àmbit mediterrani i que té la seva seu permanent a la nostra capital. Al front del CCSI hi ha Jordi Miró, un personatge amb llarga experiència en treball fraccional al si de diverses organitzacions independentistes: va tenir un paper actiu en l’escissió del Moviment de Defensa de la Terra als anys vuitanta, en la usurpació a començaments d’aquesta dècada de les sigles d’Estat Català, (la formació degana de l’independentisme català), i ara promovent una iniciativa paral·lela a la Conferència de Nacions Sense Estat d’Europa, que des de feia molts anys organitzava el CIEMEN.
Post Scriptum, 10 d’octubre del 2019.
Barcelona és des de fa més de deu anys la seu de la Unió per a la Mediterrània però el Govern de Catalunya és absent de trobades com la d’avui, presidida per José Borrell amb l’actitud fatxenda de l’ocupant espanyol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De vegades sembla més factible la unió de gents de diferents cultures que la de la pròpia cultura. Sembla com una llei magnètica on les carregues oposades s’atrauen mentre que les del mateix signe es repeleixen.
En tot cas qualsevol valencià que toca els peus a terra es pot preguntar on és l’estat gallec, els galleguistes i els gallecs i fins on arriba i si Portugal i els portuguesos és poden considerar a hui com a gallecs.