Post Scriptum, 25 de setembre del 2017.
Angela Merkel ha tornat a guanyar, per quart cop consecutiu, les eleccions alemanys en un context advers per la política d’obertura de fronteres a la immigració extracomunitària que ha mantingut tot i el perill de l’islamisme. L’oposició a això explica l’ascens d’Alternativa per Alemanya a la tercera posició parlamentària, una força antieuropeista festejada per Putin, com va passar a França amb el Front National. El president francès Emmanuel Macron és un estadista inconsistent, el Regne Unit és fora de la UE, Angela Merkel haurà de liderar Alemanya i Europa, i com a catalans és important la posició que adopti sobre la nostra independència.
Post Scriptum, 9 d’octubre del 2017.
Un dels més punyents articles valorant el resultat de les eleccions alemanyes és el publicat al Jerusalem Post el proppassat 5 d’aqueix mes per Manfred Gerstenfeld titulat “German elections: the long term impact of the past“.
Post Scriptum, 27 de setembre del 2018.
França apareix públicament com l’estat més obertament pro-iranià de la UE però realment és Alemanya qui lidera el desafiament a l’estratègia de Trump per aïllar el règim dels aiatol·là mantenint-hi les relacions comercials tal com exposa aqueix article aparegut abans d’ahir al digital Tablet: “Angela Merkel’s ugly Romance with the Iranian Regime“.
Post Scriptum, 29 d’octubre del 2018.
Le Figaro publica avui un article panoràmic: “Ces neuf moments clés qui ont fragilisé Angela Merkel“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veus el pastís del resultat dels partits que han assolit el 5% i dius UDC 42%, ha desaparegut el centre liberals, hi ha “majoria d’esquerres “. Però això seria un lleguatge tòpic. El PSD i la UDC també son centrals.