Independència, número 5, primavera del 1991

Resseguint els números publicats de la revista Independència/Quaderns Lluita entre 1989 i 1996, el cinquè correspon a la primavera del 1991 i va estar dedicat monogràficament al cartellisme independentista: “15 anys de cartells per l’alliberament nacional de Catalunya: recull de cartells patriòtics del període 1975-1990”. Fèlix Bella, ell mateix cartellista i dissenyador gràfic del PSAN durant molts anys, en va fer la presentació que reprodueixo tot seguit:

“(El cartellista) Té la missió específica de vegades fora de la seva voluntat efectiva de plantejar o resoldre en l’ànim de les masses problemes de lògica concreta”, Josep Renau, València, 1937.

“Assegut davant la blanca immensitat del paper 50×70, amb el llapis a la mà i amb l’encàrrec, concret, de fer un cartell polític, un cartell de l’independentisme català, sempre repasse, involuntàriament, les dificultats prèvies a tenir en compte per tal de fer una bona solució.

A) El trencament en la història:

Els quaranta anys de dictadura franquista han trencat la continuïtat del moviment independentista català fent un salt generacional difícil de suplir. L’expressió social d’aquesta activitat política, la cartellística, es va detenir l’any 1939 reflectint un moment històric de grans lluites populars. Aquest buit no ha permés crear una base iconogràfica comuna per a tots els catalans i sols comptem amb uns referents històrics aturats en un moment molt distant de la nostra realitat actual.

B) La unitat del poble català:

Els catalans som un poble esquarterat, amb forta desconnexió interna afavorida pels regionalismes i localismes, amb fortes pressions externes que ens dificulten reconéixer-nos com un sol poble amb grans capacitats creatives i d’autoafirmació. Trobar una imatge única, simple, entenedora per tots els catalans, imatge que rebrà dels vianants l’efímera atenció de tres o quatre segons, és una tasca de síntesi en perfecta armonia amb la manera de reconéixer-nos col·lectivament com a catalans i amb els símbols que ens identifiquen.

C) Retrobar el nom de les coses:

Un efecte de l’ocupació espanyola i francesa, tant econòmica com militar i cultural és la pèrdua de mots aglutinadors de tots els catalans. Des del nom de la nació, Catalunya, de la llengua, català, o del gentilici, catalans, adjudicats a fraccions d’un tot, passant pesl apel·latius que volen fer despectius (patriota, combatent, solidaritat humana…) i acabant en mots que, en aquest moment de la lluita, han perdut el seu valor passant a ser part de la ideologia d el’eemic (pau, democràcia, autodeterminació, per no anomenar la paraula Estatut..) són exemples del llenguatge quotidià de missatge contradictori, o almenys confús. Aquesta realitat dóna al cartell independentista una forta característica de ser un mitjà educatiu de les masses catalanes.

D) La lluita per la independència de Catalunya:

El cartell, com a instrument per a transformar la realitat social, ha d’estar impregnat d eles experiències de lluita de masses. La joventut de l’independentisme català i la sseva evolució tant estratègica com tàctica en un curt període de temps, fa que l’experiència de lluita de masses siga curta i en alguns termes escassa. Aquesta realitat no ens pot fer caure en l’error de copiar la simbologia de lluites populars d’altres pobles més avançats o d’altres moments històrics més reivindicatius, o de recrear-se en la pròpia sensibilitat i emoció persosnal, o d’utilitzar el frívol decorativisme. La connexió amb les pròpies masses catalanes, l’anàlisi de les seves necessitats, errors, problemes, propostes…. és el camí per tal de fer un cartell que acompleixi la seva funció social.

Repassades les limitacions i reptes a guanyar, el paper s’ompli de frases, paraules, mots, imatges, formes, enquadres… Es tria, es canvia, es modifica, es trenca, es comença de nou. Per fi, s’hi concreta tot al mateix temps, tot quadra. Ja hi és el cartell. Però sempre queda el dubte de si la visió del cartell trametrà la idea de lluita, solidaitat, unitat i esperança que has intentat comunicar. La participació de professionals de la comunicació de masses en elprocés d’alliberament nacional català és cada vegada més necessària per tal de fer més eficaç la funció social del cartell independentista català”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *