Avui hi ha hagut a la ciutat de València la manifestació reivindicativa que ha estat encapçalat per l’encertat lema “Fem possible el canvi al País Valencià”, un anhel que es pot fer realitat a partir del 22 de maig de l’any vinent quan se celebrin les eleccions municipals i autonòmiques. Les enquestes prediuen una davallada del PP que podria perdre la majoria absoluta i obrir la possibilitat que el conjunt de l’espanyolisme fins ara hegemònic hagi de cedir el pas a una coalició de govern progressista i valencianista al capdavant de la Generalitat.
Aqueixa eventualitat té el risc que sigui frustrada per la intervenció directa de la direcció del PSOE per tal d’estroncar aqueixa entesa tot obligant al PSPV a deixar governar en minoria al PP tal com han fet els socialistes navarresos amb la UPN, refusant bastir un pacte amb l’esquerra abertzale. El PP i el PSOE tenen com a prioritat, a Navarra i al País Valencià, preservar la continuïtat de l’ordre espanyol i evitar l’articulació política del conjunt d’Euskal Herria i els Països Catalans. De fet, el gruix del discurs del president Fabra aqueix matí ha estat destinat a alertar contra el perill del “separatisme”, pressionant així al PSPV per tal que no esdevingui “còmplice” del catalanisme. Els propers mesos seran transcendentals per poder enllestir un blocs social i polític que faci impossible l’èxit d’aqueixes maniobres i obri el camí a un canvi històric al País Valencià.
Post Scriptum, 9 d’octubre del 2017.
Les agressions feixistes d’enguany 8contra les autoritats valencianes pel matí i contra els manifestants nacionalistes pel vespre) formen part d’una crònica anunciada des del començament de la denominada “transició”, però avui tenen un significat especial. Fa dos anys que governa la Generalitat i l’ajuntament de València una coalició d’esquerres i nacionalistes que va camí de consolidar una majoria social i electoral capaç de capgirar estratègicament l’hegemonia de l’espanyolisme al País Valencià a curt termini. Les agressions dels espanyols feixistes van dirigides a estroncar l’expressió de fraternitat amb els ciutadans i les institucions del Principat en aqueixa cruïlla històrica front al poder espanyol, el mateix que escarneix políticament i econòmicament el País Valencià, com els actuals governants estan denunciant reiteradament i mirar d’evitar que en segueixen el camí traçat pel procés sobiranista encetat al 2010, després que el Tribunal Constitucional liquidés l’Estatut del 2006. Així, doncs, els fets d’avui no són obra de quatre “ultras” sinó la mostra d’una estratègia reaccionària al servei del manteniment de la unitat d’Espanya.
Post Scriptum, 9 d’octubre del 2018.
Toni Gisbert va publicar abans d’ahir un article contundent a Vilaweb assenyalant el sentit de la commemoració del 9 d’Octubre d’enguany vinculant-lo amb el procés que viu el Principat, una visió que ha estat confirmada pel to reivindicatiu de la massiva manifestació d’avui a València. La visió oposada la dóna el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig que ofereix el model valencià com la tercera via entre el separatisme i la recentralització, una línia interpretativa que ha estat expressament avalada pel president espanyol Pedro Sánchez. Les eleccions de l’any vinent a les Corts Valencianes seran plantejades pel PSOE com una revàlida a aqueixa estratègia de tallafocs respecte de l’independentisme.
Post Scriptum, 9 d’octubre del 2019.
Pere Martí definia encertadament ahir a Vilaweb el moment polític al País Valencià: “Un Nou d’Octubre enmig del desconcert“.
Post Scriptum, 9 d’octubre del 2022.
La Comissió 9 d’Octubre crida a guanyar sobiranies per al poble valencià: “Els últims anys hem viscut un context molt complex: s’han sumat una persistent crisi econòmica i social (que arrosseguem des del 2008), una pandèmia mundial amb greus efectes sobre la vida i l’economia, i la invasió russa d’Ucraïna i la subsegüent inflació alimentada pels preus d’energia i aliments. Un context al qual la societat valenciana ha respost amb l’aposta pel reforç dels serveis socials, de l’educació i la sanitat, i d’aposta pels valors de progrés i país, contràriament a l’emergència en el conjunt de l’Estat espanyol i en bona part d’Europa de valors i forces insolidàries i d’extrema dreta.
Però, tot i això, aquesta suma d’emergències imprevistes han tingut una repercussió molt notable en el poble valencià, a causa de la manca d’un autogovern ple, situació que ha tingut una quàdruple conseqüència negativa:
a)En primer lloc, la persistència de l’infrafinançament, que impedeix que els valencians i valencianes disposem dels diners necessaris per a garantir uns serveis socials de qualitat, amb problemes allà on mirem (la sanitat desbordada, Renfe de rodalies amb un servei lamentable, sense inversions en infraestructures…).
b) En segon lloc, la manca de competències deixa en mans del Govern espanyol la protecció a l’agricultura valenciana, que novament ha estat abandonada i no ha pogut comptar amb exempcions a les sancions de la UE a Rússia, com si han fet els governs belga i italià amb els seus sectors més afectats per la guerra.
c) En tercer lloc, la limitació legislativa que pateixen les nostres Corts (dipositàries de la sobirania popular valenciana) ens impedeix als valencians i valencianes poder prendre decisions per a fer front a la greu crisi econòmica i social, i a la crisi climàtica, i facilita la judicialització de qualsevol acord executiu del Consell com a via de bloqueig de l’acció de govern.
d) En quart lloc, els poders de l’estat (el Govern, el Congrés i també els tribunals) han mostrat poc respecte per la igualtat lingüística, impedint o dificultant les mesures impulsades des del nostre país per posar fi o limitar la discriminació per raó de llengua. A més, els partits polítics espanyols majoritaris han impedit per igual la reciprocitat del senyal de les televisions valenciana, catalana i balear quan han ocupat la Presidència de la Generalitat, tot i la posició favorable a aquesta dels dos altres socis de l’actual Govern valencià.
En aquest darrer sentit, la Comissió 9 d’Octubre valora com a molt greu la concessió per part de la Policia Nacional d’un homenatge a un membre de la ultradreta valenciana, el nom del qual apareix sovint vinculat a episodis de violència i de coaccions, i exigeix a la Delegada del Govern espanyol la retirada pública del reconeixement i la sanció disciplinària del comissari de policia responsable.
Finalment, la Comissió 9 d’Octubre constata la necessitat d’augmentar les quotes d’autogovern, i particularment.
1) Renovar els esforços per aconseguir un model de finançament just.
2) Guanyar sobiranies, això és, capacitat de decisió efectiva en el més diversos àmbits (econòmic, dels serveis socials, d’ordenació del territori, de mobilitat, de protecció dels nostres sectors productius, de la cultura i la llengua, de la relació i la cooperació amb els altres territoris del mateix àmbit lingüístic..).
3) Reafirmar l’aposta pels valors del respecte a la diversitat (de llengua, origen, condició sexual…), el feminisme, l’ecologia, la igualtat d’oportunitats i la democràcia, enfront de l’emergència de l’extrema dreta a l’Estat i a Europa.
El 9 d’Octubre inaugura un curs que significa un repte per al poble valencià, i les organitzacions que formem la Comissió l’encarem amb el convenciment que hem, i podem, guanyar sobiranies.
La Comissió 9 d’Octubre està formada per les entitats Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació Cívica Valenciana (ACV) Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Decidim, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet; Bloc d’Estudiants Agermanants (BEA); els sindicats CCOO-PV i Intersindical Valenciana; i els partits Compromís, ERPV, EUPV i Podem.
Post Scriptum, 3 de març del 2024.
Ahir, a Vilaweb, Ricard Chulià: “Un País Valencià independent és viable”. Entrevista a l’autor de ‘País Valencià. Eixida d’emergència’, que defensa la tesi que pertànyer a l’estat espanyol és molt perjudicial per al País Valencià i en defensa la sortida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!