Al dia d’ahir es va produir la dimissió del president i dotze membres de la Junta Directiva de Reagrupament Independentista, un fet que m’obliga a fer les següents consideracions.
En primer lloc, només fa quatre mesos, el proppassat 3 d’octubre, l’assemblea constituent de l’associació Reagrupament Independentista va aprovar els seus estatuts i la ponència política on es defineix el projecte que ens proposem bastir. A la primera reunió de la Junta Directiva se’m va nomenar la responsable d’objectius fundacionals. En aquesta condició vaig reenviar la setmana passada a tots els tres mil quatre-cents associats ambdós textos, a fi i efecte de que tothom els tingui presents a l’hora d’adoptar les decisions necessàries cara a la configuració de la candidatura independentista i transversal a les properes eleccions.
En la sessió de la Junta celebrada el proppassat 16 de gener no figurava a l’ordre del dia cap punt referit a l’assemblea nacional prevista pel 21 de març, i només a pregunta meva el president va avançar que en una propera reunió personalment presentaria una proposta per fer conjuntament amb l’assemblea nacional les primàries per escollir candidats. Va afegir, a més, que se seguiria un procediment en el qual simultàniament tots els associats podrien votar les llistes de totes les demarcacions electorals, en aquest cas provincials a falta de llei electoral pròpia per Catalunya.
Personalment vaig anunciar que si així ho feia, jo presentaria una proposta alternativa defensant el compliment d’allò aprovat a la ponència política de l’Assemblea del 3 d’octubre de l’any passat, que té caràcter de declaració fundacional i inspiradora de tot el projecte polític de Reagrupament Independentista. El punt. 4.2. “Relació entre l’Associació Reagrupament Independentista i la candidatura electoral” diu textualment que es donarà suport a una candidatura:
“- Que assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l’Assemblea general celebrada a Barcelona el 3 d’octubre de 2009 i que presenti els punts de regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts principals del seu programa electoral.
– Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent.”
En segon lloc, no s’ha arribat a presentar formalment en cap Junta Directiva cap proposta concreta al respecte. Per tant, considero que mentre no es variï la ponència política no es pot adoptar cap decisió que contradigui, ni en el fons ni en la forma, no solament allò aprovat per l’Assemblea nacional amb caràcter vinculant per a tots els òrgans directius de l’associació, sinó també el principi de regeneració democràtica, pilar fonamental del nostre projecte polític, al qual llevaria credibilitat.
En tercer lloc, els membres de la Junta Directiva que mantenim tots els compromisos adquirits adoptarem immediatament les mesures estatutàriament establertes per donar la paraula als associats a fi i efecte que decideixin sobre la continuïtat del projecte independentista i de regeneració democràtica que fa quatre mesos vam iniciar.
Post Scriptum, 30 de gener del 2013.
Avui fa quatre anys Joan Carretero va provocar la crisi de direcció de Reagrupament tot difamant els quatre dirigents que hi érem per bastir un projecte polític alternatiu a ERC i no pas per fer de gregaris d’un egòlatra que ha contradit amb els fets les promeses de regeneració democràtica. Les desqualificacions públiques mancades d’argumentació contra tots quatre han quedat impunes ja que la majoria d’associats a Reagrupament va preferir fer ulls clucs demostrant fins a quin punt poden arribar a ser inconsistents els principis que mouen a gent que s’autoidentifica com independentista.
Arran de la mort el proppassat 31 de gener d’un patriota exemplar com Moisès Broggi, associat a Reagrupament, Joan Carretero i Salvador Cardús van fer declaracions sobre ètica i independentisme com si fossin autoritats en la matèria. Salvador Cardús, (que té una trajectòria professional i intel·lectual solvent), davant la crisi de Reagrupament tot i conèixer de primera mà la realitat dels fets va preferir justificar la conducta sectària de Carretero, contradient els valors que generalment sosté. Al cap i a la fi, el projecte de Reagrupament es va esberlar ara fa quatre anys i els seus liquidadors i còmplices han acabat anant a raure a l’entorn de CIU, amb uns plantejaments ben allunyats de la regeneració democràtica que havien d’impregnar el nou projecte.
Quan el que es cerca és una democràcia representativa cap esforç és en va. Només cal agrair la vostra valentia, coratge i lleialtat per defensar el que democràticament als companys i companyes varem decidir
El tret diferencial del RCAT en cap moment es trobarà en el seu líder sinó en la gran capacitat de treball, entusiasme i positivisme dels seus i de les seves membres.
Aixó no és una secta i per tant podem funcionar sense aquest tipus de líder que vol posar els seus interessos personals per davant dels interessos generals.
Gràcies Jaume Renyer, Emili Valdero, Albert Pereira i Francesc Abad
Força !!!!
Gemma
Jaume,
Puc entendre tots els raonaments que ens expliques. El que no puc entendre és que entre tots es malbarati un somni i moltes esperances que molta gent havia posat amb Reagrupament.
Voler-ho explicar com una disputa per la interpretació dels Estatuts em sembla molt poc seriós. Aquí hi havia un projecte que havia generat expectatives, i la incapacitat i els personalismes ho poden tirar (de fet ja s’ha tirat) per la borda.
El desastre és de tots plegats. De tots!
amb tota la cordialitat, Josep Romeu
Tansols vull agraïr com a militant de reagrupament el fet que Jaume Renyer, Emili Valdero, Albert Pereira i Francesc Abad, actuïn d’acord amb el compromís pel que van ser escollits amb el suport de la militància, i compleixin amb els estatuts.
Crec que és una mostra de criteri ferm, sincer però sobretot congruent.
Ànims comtinueu així! una forta abraçada
O sou imbécils o els infiltrats a Reagrupament han fet bé la feina.
Tant bona pinta que tenia la cosa i ara sembleu una casa de putes.
I a sobre avui faré el ridícul davant de tots els amics a qui havia parlat bé de Reagrupament i tenia mig convençut per votar-vos.
Us he d’elogiar molt, abans de començar ja hem plegat. Per aixo els de “Madrid” ens consideren i ens valoren tantissim per la nostra “limitada actuacio i poca continuitat”. Una questio reglamentista i tururut, venem la pell de l’os sense ni anar de cacera.
Pero no us oblideu que es bo que “un o uns” morin per un poble pero no va be que el poble mori per “un o uns”, aixis que si no s’ha trobat una avinentesa espero que us reuniu TOTS PLEGATS a la Plaça de Catalunya per trobar una sol·lucio a la japonesa (vull dir suicidar-se). El resultat seria disposar d’uns martirs per la independencia i podriem utilitzar exitosament el que ens deia el General: “la sangre de los martires fructifica”.
Apa, ben cordialment a tots
És increïble que en aquests moments ens estiguem mirant la lletra d’uns estatuts particulars i no mirem el bé de Catalunya.
M’enfot dels estatuts, ara i aquí el que volem és l’HOME lider, l’home que sempre ha faltat a Catalunya en els moments crítics i aquest ho és, i no politiquetes de rectoria.
El mal ja està fet, i no teniu ni idea del mal que heu fet a l’independentisme i a Catalunya.
Mai com ara havíem tingut esperança. L’independentisme creixia com l’escuma, però qui voldrà continuar si no hi han partits amb cara i ulls que el representin.
HAVÍEM CONFIAT AMB REAGRUPAMEN!
Quina pena.
Felicitats, però no de part meva, sinó d’ERC i de CiU que segurament ja estan traient el cava, i més avui sent diumenge. I ja no dic de part de l’espanyolisme…
On s´ha vist que 13 fotin el camp per desavinences amb 4 que al final són els que es queden? Però ara ja no és temps de frontismes i de veure qui té raó. Com t’han dit en un comentari anterior: el desastre és de tots plegats. Si, de tots, i crec que després del comportament infantil que heu tingut tots, si us queda quelcom de dignitat, el que heu de fer és dimitir tots i tornar a escollir una altra junta, amb persones més reponsables que entenguin que això no és el pati de P3, que en un partit que hi hagi desavinences ideològiques i estratègiques és el més normal, i que la disciplina de partit no consisteix en saber-te imposar als altres, sino en saber fins a on has de cedir per a poder arribar a un acord entre tots i seguir lluitant junts.
Probablement em contestaràs que no conec els fets de primera mà, i també tindries raó. Però ja no estic jutjant la teva postura, sinó la de tots per no saber estar a l’alçada i saber resoldre les vostres diferències d’una forma més madura.
Conclusió: acabeu de dimitir tots i junta nova. Cadascú val pel que val, i ja s’ha vist que els que hem dipositat la confiança en vosaltres, ens hem equivocat. No valen excuses.
Salutacions.
Doncs això em sento desenganyat amb un projecte en el qual hi havia dipositat moltes esperances…
Que tingueu molta sort…. aquesta no és la unitat que jo esperava!
Sense Carretero això no va enlloc, ell és l’únic actiu que tenim. Sembleu talps d’Esquerra. Més generositat i més disciplina!
Deixeu de mirar Estatuts i mireu l’oportunitat que estem perden. A catalunya li queden poques oportunitats, aquesta podria ser l’última, no ho rebenteu tot seria imperdonable…
I jo que pensava en fer-me de Rcat amb els poc € que tinc… pfff. quin a desil·lusió ja us podeu confitar Rcat els que quedeu! sangoneres! a la merda un bon projecte!
Benvolgut Jaume:
T’escric perquè et tinc una simpatia sincera des de fa molt temps. De fet, a principis de l’any passat vaig enviar-te un piló de “mails” que eren més un article que un comentari i sempre vas tenir l’atenció de publicar-los. Te’ls vaig enviar perquè et veig una persona de referència dins l’independentisme,i sempre ho consideraré així.
Fins i tot ara, que malenconiós i abatut observo el desgavell que aquesta qüestió ha provocat i tu n’ets un dels implicats.
Deixem dir-te que discrepo de la interpretació que tu dones al punt 4.2a dela Ponència Política i encara que ho faig una mica llarg, ho vull justificar:
Posició sobre el tema del trencament de Carretero a Vic 30/1/10
Diula PONÈNCIA POLÍTICA “4.2. Relació entre l’Associació Reagrupament Independentista i la candidatura electoral
4.2.a. El suport a la candidatura electoral
L’associació Reagrupament Independentista donarà suport a una candidatura electoral que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 ja sigui com a partit polític o com a coalició de partits polítics, que compleixi les dos condicions següents:
_ Que assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l’Assemblea General celebrada a Barcelona el 3 d’octubre de 2009 i que presenti els punts de regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts principals del seu programa electoral.
_ Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent.
L’associació Reagrupament independentista serà l’instrument fonamental per a vertebrar la candidatura electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, i impulsarà les eines electorals necessàries per fer possible la candidatura electoral determinada a proclamar de manera unilateral la independència en el Parlament de Catalunya en aquesta legislatura i determinada a treballar per la regeneració democràtica.”
AIXÍ DONCS, Sembla que la causa del trencament sigui aquest punt 4.2.a en el subratllat.
Reflexions:
1. Diu al començament que la candidatura electoral ha de ser un “partit” o bé “una coalició”: allò que es presentarà a les eleccions del 21/03/10 ho serà? O bé seran noms individuals?
2. Podem simular varis escenaris:
Imaginem que ve Laporta: només el votaran els de Barcelona?
Imaginem que a Girona ens fem un tercer punt: a més a més dels punts de
regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts
principals, els de Girona considerem un tercer punt, independent dels altres i consensuem una llista: qui ens la podrà vetar?
Imaginem que ens entri totala CUP a Girona i ens faci votar el socialisme, com a tercer punt. Aleshores la resta de l’organització ho haurà d’assumir?
El punt 4.2.a deixa “les coses” aparentment ben resoltes. Però és només una aparença. Entrant en la casuística veiem que crea molts problemes i conflictes i que només la direcció pot decidir, perquè si ho ha de fer l’assemblea, aleshores que sigui aquesta la qui decideixi sobre totes les candidatures, de totes les circumscripcions.
(ara bé: decidir sobre un tema com aquest no crec que sigui de direcció)
Aleshores:
El problema d’interpretació d’aquest punt 4.2a el trobem en la lectura del primer: el punt 4.1 sobretot en el que diu:
4.1.a: “Cal canviar el panorama polític català presentant una candidatura transversal per la independència i la regeneració democràtica a les eleccions de 2010.
4.1.b: “ A més dela Candidatura Reagrupament Independentista es proposa impulsar un moviment que aplegui totes les persones que volen aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya que proclami la independència de manera unilateral, al marge d’adscripcions ideològiques.
4.1.c: “Reagrupament vol impulsar un moviment de persones obert a tothom que comparteixi els dos objectius fonamentals de l’associació de regeneració democràtica de la política i declaració unilateral d’independència, basat en la pluralitat i la transparència. Una de les finalitats internes de Reagrupament Independentista és garantir la renovació d’idees i el debat, per evitar caure en els errors comesos per les direccions dels partits parlamentaris, endogàmiques i jerarquitzades, que ens han conduït a la situació actual.”
En conclusió:
La clau interpretativa del punt 4.2a ha de ser la voluntat del redactor dela Ponència Política (assumida ara per tota l’organització):
Per tant si les coses fossin d’aquesta manera, una candidatura a presentar l’últim moment, aleshores: No caldria el consentiment de la totalitat dels associats? (la qual cosa lliga amb els escenaris suposats més amunt).
Conclusions finals
1.- La interpretació més plausible i de dret del redactat dela Ponència Política és que les llistes electorals de cada circumscripció, han de ser aprovades per la totalitat dels associats.
2.- Penso doncs, que la interpretació del punt 4.2a és que els associats de la circumscripció electoral corresponent han de consentir, amb el seu vot, l’acord general dels candidats escollits en el procés de primàries. Si no els accepten l’assemblea ha de jutjar, en el moment abans de la seva proclamació, si aquests candidats són els idonis o bé si algú té un veto majoritari de la circumscripció, i el que cal és una nova votació. Per tant no podem forçar una alternativa, si els escenaris encara són oberts i poden passar moltes possibilitats.
Bé Jaume, et demanaria que, si pots, arrangem les coses. Jo estaré al teu costat en aquest arranjament. Però penso que no tens raó i tampoc et voldria perdre de company d’ideals (com tampoc voldria que l’Emili, en Francesc, l’Albert o en Josep Anton, es perdessin per aquesta qüestió). Penso que el debat sempre és bo i que parlant la gent s’entén i va lluny. Amb simpatia. Isidre Palmada Banyoles 31/1/10
A tots aquests que en multitut de foros i aquí acusen al quatre que han quedat de traidors. D’haver trencat Rcat i de “donar massa importancia a un estatuts” que pensin. Qui ha dimitit? Qui a deixat penjat el projecte de Rcat? Qui està possant en risc tot el projecte independentista a les properes eleccions? Els que han quedat pot ser discrepaven i pot ser “no tenien raó”, però defensaven els seus arguments democraticament i on s’han de defensar. I eren minoria, oi? Llavors, perquè els que han dimitit ho han fet? Calia arribar a dimitir?
Jo no se qui tenia o no raó, però si que se qui és el culpable del que està passant. El culpable és qui de manera totalment insensata ha dimitit i a precipitat a l’organització a l’abisme.
Aquest és el culpable avui.
Sense Carretero Reagrupament es queda massa prim per sobreviure, sigui com sigui, des del punt de vista del carrer.
Com a secretari municipal que sou de formació i exercici durant anys, sabeu que en el Govern de les institucions hi ha crisis, problemes. Si a les primeres de canvi no sabeu consensuar res, ANEU-VOS A PASTAR FANG. No mereixeu la nostra confiança, ni encapçalar les nostres il.lusions. Espero ensenyar prou anglès als meus 4 fills perquè fotin el camp d’aquesta merda de nació. Espanya es fot un tip de riure.
Avui a les 18h. concentració per la UNITAT de RCat davant la seu nacional d’RCat ( c/Providència nº41, Bcn).
Som-hi tots companys!
http://www.reagrupament.cat/bcn-sarriasantgervasi/
No entenc Carretero, Carandell i els altres 11. Els Estatuts estan clars, i ells volen botar-se’ls. I, a més, pretenen que els militants de la demarcació de Barcelona triïn els candidats de Tarragona, Lleida i Girona, ja que ells són la immensa majoria, per questions demogràfiques. Això és regeneració democràtica? Això es respectar el territori?
Algú es pensa que tota la militància de Reagrupament es posès a triar el candidat i la llista d’un municipi qualsevol? No seria el més lògic, democràtic i amb coneixement de causa que ho fes la militància d’aquell municipi?
És més, salvant les distàncies, però pretenent que entengueu la comparació, el comportament de Carretero sembla com el de l’Estat espanyol contra Catalunya: l’Estat espanyol pretèn que el futur de Catalunya el decideixi tota la població de l’Estat, i no només la població de Catalunya, com seria lògic i democràtic. Així, com que els espanyols són majoria demogràfica a nivell estatal, ells podrien decidir sempre el que ha de fer Catalunya.
Aleshores, Carretero igual. Vol que els candidats i les llistes de Tarragona, Lleida i Girona les decideixin tots els militants de Catalunya, amb la consequent decisió majoritària de la militància de Barcelona sobre questions de fora de la seua demarcació. Quin desgavell!
El problema de fons no són les llistes, sinó que alguns membres de la Junta —els que s’han quedat— van actuar a esquenes de la resta de companys per fer maranya entre associats i assemblees comarcals amb relació a la qüestió de les llistes. Crec que aquesta gent encara porten a sobre la motxilla de la patitocràcia i no han entès la filosofia de Reagrupament. És això el que va qúestionar Carretreo i la resta de companys dimitits: una qüestió de confiança.
D’una altra banda, pensar en territoris provincials és precisament no pensar en català.
Cal un cop de timó immediat o tota la gent se n’anirà i s’haurà acabat el somni.
Cal que ens barallem per uns estatuts?
Cal que perdem el que semblava una oportunitat real de moure el mapa polític del país i avançar cap a la Independència?
Cal que ens posem a senyalar-nos els uns als altres?
Podríem aprendre dels espanyols, siguin del PP o del PSOE, quan han de donar-nos per sac. Siguin del color que siguin es posen d’acord sense gaires manies. No volem la llibertat del nostre país? Doncs posem-nos a treballar en això i a prendre pel sac estatus, lletra petita i mirar-nos el melic.
Sense generositat per part de tots mai deixarem de ser quatre províncies d’Espanya.
Visca la Terra!
Desgraciadament l’enemic SOM nosaltres mateixos. Deu meu…. quina
colla. He llegit un comentari al Racó Català que suscric i copio :
No passa res, només que si mes no JO, em sento desenganyat, desencantat, traït, desmotivat,decebut, confús, tip, fart i cansat.
Que queda de l’independentisme real , concret i amb un objectiu clar a conquerir????
Ja no som una naciò. Som una Ració.
Jaume, mai m’hages pensat que jo et diria això, amb tota la pena del mont, t’haig de dir que t’has cobert de gloria.
Seguir i seguir, aquest és el lema ara. La nostra consigna és: independència i regeneració democràtica; així doncs tot segueis igual, que jo sàpiga. Les persones passen i la nostra causa perdura. Agafeu la lupa i aneu repassant les persones, que hi surten. Hi trobareu la clau de tot plegat
13D a Vic from Reagrupament on Vimeo.
No entenia perquè ens enviaves la ponència per correu-e fa tres dies.
Ara entenc perquè no us vol ni veure la cara en Carretero. Com podeu conspirar de sota mà per aconseguir muntar un grupet per unes punyeteres declaracions d’en Carretero.
A Reagrupament es diuen les coses a la cara, i es discuteixen amb serenitat. No ens dediquem a parlar de sota mà sobre els nostres desacords i generar mal ambient.
Atentament.
Un altre cop guanya el divideix i venceràs… Veig més factible traslladar la meva família amb mi a un país estranger, democràtic i lliure de veritat que esperar a que Catalunya ho esdevingui mai. Estic realment desencisat…
Des de 1975 que estic en moviments sindicals, socials i polítics.
Tot el que he viscut fins avui em fa pensar que hi han altres raons que les exposades per el que ha passat.
Sempre passa el mateix!!! I les raons per les divisions son sempre per els mateixos motius.
A les properes eleccions no s’hi va per a representar cap territori.
Anem, si aconseguim que la gent confii en nosaltres, a regenerar la
política i a fer la declaració unilateral d’independencia per a
Catalunya! I ens cal que al Parlament hi siguin els més valents i
més ben preparats, independentment de si representen un o altre
territori.
Si de veritat ens creiem que som un moviment assembleari (cosa que ara
mateix dubto per alguns dels comentaris), deixeu que sigui l’assemblea
general qui els esculli. Es el que toca, s’interpreti com s’interpreti
la ponència política.
Quan siguem un país normal ja farem totes les primàries que faci falta perquè tothom s’hi senti representat. Ara no toca!!
Salut
Des de 1975 que estic en moviments sindicals, socials i polítics.
Tot el que he viscut fins avui em fa pensar que hi han altres raons que les exposades per el que ha passat.
Sempre passa el mateix!!! I les raons per les divisions son sempre per els mateixos motius.
A les properes eleccions no s’hi va per a representar cap territori.
Anem, si aconseguim que la gent confii en nosaltres, a regenerar la
política i a fer la declaració unilateral d’independencia per a
Catalunya! I ens cal que al Parlament hi siguin els més valents i
més ben preparats, independentment de si representen un o altre
territori.
Si de veritat ens creiem que som un moviment assembleari (cosa que ara
mateix dubto per alguns dels comentaris), deixeu que sigui l’assemblea
general qui els esculli. Es el que toca, s’interpreti com s’interpreti
la ponència política.
Quan siguem un país normal ja farem totes les primàries que faci falta perquè tothom s’hi senti representat. Ara no toca!!
Salut
Ara no és hora de decidir i discutir el model de país que es vòl, si no l’objectiu primer ha de ser l’independència i la normalitat de les institucions catalanes.
Després ja es discutirà democràticament el model de país que és vòl i que vòlen representar les diferents sensibilitats a través de cada partit.
Ara no n’hi ha estatuts que valeguen, si n’hi ha tretze contra quatre, els quatre tenen que atorgar i fer paret.
Ara toca presentar unes candidatures a tot el país, més avant serà hora de discutir el model territorial que és vòl o si les llistes es presenten per diputacions provincials, vegueries, comarques o quin el model territorial és el més equilibrat.
Jaume:
En Josep Lluis estarà content.
Joaquim
Doncs, des del meu punt de vista, més enllà de la simpatia que sento per molta gent de Reagrupament, la reacció de Carretero era del tot previsible.
No crec que es pugui parlar d’un fracàs de l’assemblearisme ni de l’independentisme, sinó, més aviat, d’una demostració més del personalisme que ha inspirat, des del principi, al senyor Carretero.
És simptomàtic, des del meu punt de vista, que no sigui capaç d’acceptar una votació contrària (democràtica i, per tant, vinculant).
Ara cal que evitem la temptació d’autoflagelar-nos (com sempre) i que tirem endavant amb Reagrupament prescindint d’aquelles persones que no suporten opinions contràries.
El senyor Carretero va deixar Esquerra (en contra del que havia manifestat des del principi) sense intentar enfortir el seu propi corrent intern i, ara, deixa Reagrupament sense intentar consensuar res ni acceptar veus discrepants.
Tot plegat, previsible, però no pas tràgic, des del meu punt de vista.
Salut i república!
David
La estràtegia sembla que sigui pensada i preparada pel propi CESID espanyol o pels senyors de la SOCIOVERGÈNCIA, MADÍ de CDC o el ZARAGOZA del PSC.
Els ha sortit una “jugada perfecta” desballesten ERC ( es el que es pensen) i desmobilititzen al electorat independentista (aixó mai). La lluita continua.
Amb gent com tu no arribarem mai enlloc, el millor que podries fer és plegar, inútil i inepte!
Feia temps que això estava cantat!! Algú es pensava que una junta constituida majoritariament amb gent provinent d’altres formacions com ERC, PRC i CIU deixarien de banda les seves ambicions personals que els havien fet sortir per la porta del darrera de totes les organitzacions que havien estat?
No ho conec molt, però crec que l’ùnica formació independentista i democràtica que puja amb fonaments ferms és la CUP. Com a mínim el treball que fan es serios i avancen a pas petit però ferm.
i al·lucinat, i flipat, i ….. potser en Marius Serra ens ajudarà demà al mati amb algun altre dels seus Enigmarius per anar completant la llista. Doncs aixi es com m’he quedat aquest mati al llegir la pagina 4 de l’Avui. Des de fora, sense haver donat el pas, però com en Laporta “reagrupat ideologicament”, no puc entendre que pleguin 12 membres de la Junta Directiva, amb el “lider espiritual” (si em permeteu l’expressió) al capdavant. Ja em semblava agosarat plantejarse de treure 10 escons a la tardor, pero amb Carretero era possible. Ara ja no. Mai he deixat de votar, ara m’ho plantejo, ja que no hi ha ningu que em digui el que diu Carretero, amb possibilitats. Per anar a llençar el vot a la bassa, no hi vaig.
Visca Catalunya lliure !!!
A tots els reagrupats, que com els ciutadans, que intenteu apoderar-vos d’una flamarada que obeeix més a modes que a qüestions polítiques. Independència per si sol no és cap mena de projecte polític, i per això peteu.
Aquests dies han estat passant moltes coses. La primera que no entenc és perquè el suposat líder de la formació preten saltar-se una part dels estatuts votats assambleàriament el dia 3 d’octubre per tots els seus integrants fins al moment. Perquè obviar un punt dels estuts? ens ho pot explicar a la resta de reagrupats? perquè s’intenta fer pressió i coacció als membres que han quedat a la directiva, a través dels seus mòbils i correus personals? Quina pot ser l’explicació de que 12 persones de la directiva abandonin el projecte? que hi ha 4 membres que posen en dubte la seva decisió? doncs quines poques ganes de ser democràtic. Què fàcil és deixar un projecte a mitges i tanta gent penjada. El més difícil i pel que volem lluitar els reagrupats és per unir aquells qui volen fer una Catalunya lliure, democràtica i neta. jo no vull persones capaces d’engegar un projecte i després desdir-s’en d’aquesta manera. Això és ser un cobard i no donar explicacions és de mediocre.
QUÈ ES PENSEN ELS MEMBRES QUE HAN DIMITIT? QUE LA RESTA DE REAGRUPATS DEIXAREM EL PROJECTE AMB EL QUAL CREIEM I ANIREM DARRERE SEU??? VAN MOLT EQUIVOCATS.
JO SEGUIRÉ LLUITANT PER LA CATALUNYA LLIURE I NETA, SENSE NEPOTISMES, QUE VOL REAGRUPAMENT.
SALUT I MOLTA FORÇA PER LA INDEPENDÈNCIA ALS QUE QUEDEM
Per dignitat, dimiteix.
La majoria que us volíem votar no en teníem ni flors de les ponències, estatuts i punyetes. Només una idea, només un ideal: INDEPENDÈNCIA.
A la merda amb la vostra partitocràcia. A la merda, sou el mateix femer que s’escampa on no hi havia brutícia. Poseu al MIC i al Pocoyo de caps de llista si fa falta, i deixeu-vos de buscar sortir a la foto… La nostra Nació s’ho mereix, la nostra Nació ho necessita, energúmens!!! Dimitiu tots i que cap de vosaltres surti ni a la tapa del water! I deixeu-vos de punyetes de que si els de Barcelona escolliran a nosequí que no ès de casa meva. SI TAN INÜTILS SOU QUE PENSEU QUE SOM COM VOSALTRES, QUE NO ESCOLLIREM ELS QUE CREIÉM MILLORS PER A DIRIGIR-NOS A TOTS ENCARA QUE NO SIGUIN DE LA NOSTRA COMARCA, QUE US BOMBIN!!!
Els associats estem amb Carretero, tant ens fum els que digui l’article 4, de la ponència política (no pas dels estatuts!). Els que hauríeu de marxar sou vosaltres.
Jaume,
la junta no ha pres, ara per ara cap acord contra els estatuts o contra la ponència.
Siusplau sigues realista. El 90% del capital polític de Reagrupament l’aporta Joan Carretero. De debò penses que podreu portar aquest projecte a l’èxit? Ho creus sincerament.
Et demano, com ho vaig fer ahir, que pleguis. 14 dimissions ens deixen sense projecte. 4 dimissions són una anècdota. Deixeu-vos d’estatuts i ponències i penseu en la il·lusió que heu trencat a milers de patriotes.
Sé que ets un home honest i molt intel·ligent Jaume, espero que no ens decepcionis.
Cordialment,
PUNTUALITZACIÓ al comentari “Que torni” fet per Pep Guspira.
Jo hi estat aquesta tarda a la seu de RCat.
I lògicament hi havien Reagrupats de Gràcia, però molts més d’altres Gestores i no precisament totes de BCN.
A sigut una assemblea espontània on hi ha assistit qui ha pogut. I contràriament a la noticia de TV3 no ha sigut precisament per dir-l’hi que “torni” al Dr. Carretero i els altres (amb tot el respecte i consideració que es mereixen). Ben al contrari, doncs el “procediment” que han emprat, no ha resultat gaire responsable ni “democràtic”… O es que aquestes diferències no s’han de raonar, parlar i votar?.
Personalment no m’hi puc treure del cap allò del: PATRIOTISME I DIGNITAT, ni les paraules del Dr. a l’Assemblea del 3 d’Oct. que deien i afirmaven solemnement: “NO US TRAIREM“. Ostres, si el Dr. es el “capità del vaixell”, l’ha abandonat el primer!!!. Si es el “maquinista” del tren, doncs s’ha baixat i el tren va sol!!!… o si es el “comandant” de l’avió, ell i bona part de la tripulació han saltat amb paracaigudes!!!. I no passaria res, tret pel “detall”… Que a dins hi anem tots els Reagrupats!!!
Si Reagrupament te un “valor afegit”, aquest es la IL·LUSIÓ i el DESIG dels seus Associats (recordem que encara som “Associació”) en que CATALUNYA tingui un ESTAT PROPI I SOBIRÀ. Aquest capital, ja el voldrien altres partits (P.E.:en Valdero, s’ha “picat molta pedra”). Doncs som-hi!!!, que dins de Reagrupament hi han molts patriotes… i amb molta dignitat. Reagrupament es com allò de: “E la nave va”… i ha dins hi ha tots els Associats.
Tan de bo, tot es pugui “reconduir la situació” com diu el Sr.Mora. Per aquest projecte ens cal tothom… i com també diu el Sr.Cardus: Una bona dosi de generositat.
La lluita continua… Salut, Independència i República Catalana!!!
avui he entès perquè mon avi no va votar mai en aquesta democràcia, després d’haver-se hagut d’empassar la sorra d’Argelers i la mala llet del Caudillo…
graciès per la lliçó, fins avui no ho havia entès
Carretero:
Em sembla que no en tens ni idea del que estàs fent. Aten-te a les conseqüències si no pots reflexionar. Pensa que has abandonat als que t’escoltavem. Reagrupament vencerà i tu estaràs fora!
La il·lusió continua!
. Lo que haurieu de fer, a més siguent una minoria dintre la junta directiva, és acatar les desicions de la majoria.
Segon, arracona el teu àncies d eprotagonisme i de poltrona.
Tercer, convoqueu la assamblea extraordinaria, que els associats votarem i teniu els dies comptats, per altra banda votarem i Carretero tornarà.
L’ànima del projecte t’agradi o no, és en carretero, sense ell no hi ha projecte.
1.- Quin sentit té Reagrupament sense el seu líder? Cap.
2.- Això ens sortirà de franc? No, en Carretero s’ha carregat allò que ens feia diferents.
3.- Com podrà un líder que no és capaç de controlar una junta de divuit amb una “oposició” de quatre suportar la pressió a que el sotmetran els espanyols si mai estem en posició de dur a terme el nostre projecte?
4.- No es tractava de convèncer donant arguments? Els que s’han quedat com a mínim tenen un argument, defensaven la ponència política. Argument potser pobre i formalista, però argument al capdavall. Algú ha llegit algun argument de l’altra part?
5.- Quantes llistes negres circulen ja? Quants associats ja tenen la creu feta? Quants coordinadors estan marcats per haver donat la seva opinió de forma lliure i franca sobre el tema abans que esclates el pollastre?
6.- Jo entenc que el líder d’un projecte és com un soci d’una empresa que en té el 51%, i per tant, mana. Però la resta de la junta en té el 49%, i unes mínimes formes s’han de respectar. No manen, però poden opinar, i es mereixen ser escoltats. També s’hi juguen els calers, o en aquest cas, també inverteixen temps i esforços.
7.- Tan costava sotmetre el canvi de ponència a l’assemblea? Qui hagués votat en contra del que demanés en Carretero? Si tots el teníem en un pedestal!
8.- Els que s’han quedat ho han fet molt malament. Qui és vol quedar en una junta on t’exigeixen que fotis el camp, i més si estàs en minoria i no hi tens res a guanyar?
9.- En Carretero ho ha fet també molt malament, de fet, pitjor. Quatre tios, per torracollons que siguin, t’han de fer sortir de polleguera d’aquesta manera? Qualsevol raó que tinguessis l’has perduda per les formes. Tu manes com en Pujol abans a CiU, però en Pujol tenia mà esquerra i tu has demostrat que la tens amputada a l’alçada de l’espatlla.
10.- La comunicació d’en Carretero amb els associats ha estat pèssima. No hem rebut en cap moment cap comunicació. Tot el que ens ha arribat d’ell ha estat per la premsa. Abans que esclatés el pollastre, quants sabíeu el que pensava el líder de la forma d’escollir candidatures? Quants hi donàveu una importància extrema a la matèria?
11.- La comunicació de la resta de l’organització amb els associats també ha estat pèssima.
12.- Hi ha qui dubta que hi hagués realment organització.
13.- Això només se salva d’una forma, deixant de banda qui té raó, que ara tant li fot, i penso que no la té cap de les parts. Defenestració dels quatre que han quedat, i acte d’exaltació al líder. I eleccions de candidatures centralitzades a Barcelona on tothom vota a totes les circumscripcions, of course.
14.- Ara sí que més val que vingui el Laporta, perquè amb la que s’ha muntat, la confecció de les llistes serà un exercici merament formal, sense més trascendència pel país.
15.- A tots els membres de la junta, dimitits i resistents. Avui i ahir hi ha un munt de gent entristida i desil·lusionada, que se senten derrotats. Felicitats!
Mira quin comentari m’he trobat a l’Avui, ho deixa tot ben clar.
Jo crec que la proposta d’en Carretero d’obrir
les llistes a les persones de mes capacitat i carisma, independentment
del seu lloc d’empadronament i fer-ho en una assamblea general va ser
feta perquè va veure clar que l’ Emili Valdero, l’Albert Pereira , en
Francesc Abad i en Jaume Renyer, tenien la intenció de controlar les
llistes de Tarragona, com ja varen fer en el passat el clan d’en Carot
i companyia, fins a fer-se els amos del partit i això hagués estat un
càncer per Reagrupament, dons de nou hi hauria un grup de gent que es
volen servir de la política en lloc de servir-la.
Pere XXXX (XXXX)
Carretero ho va dir ben clar al Congrés fundacional: vol soldats. I els soldats no pensen, obeeixen. I l’obeeixen (només) a ell.
Posats a fer fraccionalisme, se us podia haver acudit una idea una mica més brillant que la del provincialisme.
Quan ahir vaig veure un dels vostres per TV3 dient ‘com voleu que un de Tarragona decideixi les llistes de Girona’ vaig pensar que, certament, tenim el que ens mereixem.
L’argument és absurd, perquè s’hi pot afegir el següent: ‘Com voleu que un del Pallars decideixi les lliestes del Segrià’? I així successivament.
O ens creiem que la divisió provincial ens és forastera, o no ens ho creiem. I si de la circumstància imperativa que les candidatures van per províncies en deduïm que l’assignació de candidats també ha d’anar per províncies, és que ja ens està bé la divisió provincial.
Vull demanar a tots els que formem part de projecte:
1.- Prudència. La gran majoria no sabem el què ha passat i passarà els propers dies. Esperem a tenir informació per opinar. Si us plau evitem qualsevol insult, desqualitficació, etc que després pugui dificultar la solució del problema. És la manera de treballar plegats encara que discrepem.
2.- Generositat. L’objectiu del projecte RCat és comú a tohom i hem de pensar en els objectius. Centrem-nos en el què ens uneix, en els objectius comuns i siguem generosos.
3.- Feina. Cadascú de nosaltres que eviti posar llenya al foc i treballí amb força per resoldre el problema i de la manera més positiva possible.
Be, sembla que “aquí no ha passat res”… tot un “cop d’efecte” per arribar a més gent a força de “noticiari”… Una estratègia, que malgrat tot ha tingut un preu. I esperem que no ens hagi sortit massa car.
A Reagrupament NO Hi “SOBRA” NINGÚ (tots hi han treballat durament i han fet molts kms -p.e.: En Valdero-). Molt al contrari, hi falta gent… tots els catalans que desitgen una CATALUNYA amb ESTAT PROPI I SOBIRÀ.
Tornem a començar de nou…UNITAT, DIÀLEG i juguem amb les regles del joc (no fem mes el ridícul, ni tornem a passar un altre infart). Ara ja hi sabem que ningú es imprescindible i tots molt necessaris. I si us plau, no oblideu la promesa que ens vàreu fer el passat 3 d’Oct’09 de: “NO US TRAIREM”. Fem créixer la confiança i il·lusió en el projecte que tots junts em engegat. Endavant Reagrupament!!!.
A Reagrupament no ens podem permetre el luxe de “prescindir” de ningú. Personalment, penso que s’està fotent a la foguera a uns patriotes que han treballat molt per Reagrupament.
I no em d’oblidar, que les coses s’han de parlar i actuar de forma democràtica (en el nostre cas “assemblearia”) i també respectant les “regles del joc”. Doncs hi existeixen els mecanismes legals i necessaris per debatre les diferències.
Hi ha molta il·lusió en el projecte, no el malbaratem. Unitat i diàleg… que tots som necessaris i ens cal molta gent amb ganes de que CATALUNYA esdevingui un ESTAT SOBIRÀ. Mes que mai, Endavant Reagrupament!!!
Joan Laporta no ha vulgut afiliar-se com a soci i presentar-se com a candidat de Reagrupament per la independència com qualsevòl altre, com ho va fer amb el Barça per a presidir-lo.
Ha convençut Carretero per a donar un cop de mà a Reagrupament i així que estiga a la seva disposició.
Ja no anem bé.
Per tant al final seran els de barcelona (en tant que major número) qui decidirà els caps de llista a Tarragona.
Bravo. centralisme al màxim. si és que la catalunya vella sempre es sentirà superior a la catalunya nova.
Ja us ho fareu reagrupats, perquè a banda de carretero i laporta, quines descisions pendreu en el cas que entreu de diputats?
un programa basat només en la independència és com l’anglada i l’immigració i ciutadadanos i el tema lingüístic.
Independència ialguna cosa més, que no som nens.
Deix de fer mal a Catalunya i a l’independentisme i retira’t d’una vegada per totes. A tot arreu allà on et fiques ho espatlles.
Ets un “xarlatan”, un vividor i un estafador, però no d’ara no, de sempre!
El que no m’explico és que amb tanta gent que et coneix encara tinguis capacitat per continuar ensarronant. De fet, això teu té mèrit.
Tant de bo sigui la darrera
Bye!
Ves a l’Associacio pro-israelí que presideixes a fer l’iluminat Renyer, que tot el que toques ho emerdes.
Ja no anem bé, Joan Laporta no ha vulgut afiliar-se com a soci i presentar-se com a un candidat més de Reagrupament per la independència com qualsevòl altre, com ho va fer amb el Barça per a presidir-lo.
Ha convençut Carretero per a donar un cop de mà a Reagrupament i així poder deixar Reagrupament a la seva disposició.
Catalunya és més que un club i això ho tendria que saber Joan Laporta i sembla que ell la tracta com una qüetió menor que el Barça, amb el seu personalisme.
En canvi la realitat és que el Barça és només una empresa d’un equip de fútbol espanyol, amb unes despeses estratòsferiques en fitxes i unes quantes seccions esportives que dona feina a uns quants empleats.
Amb Joan Laporta sembla que Catalunya continuarà jugant en la Lliga espanyola i la Copa del Rei per contentar a tots els seus cunyats del ‘movimiento’.
Ens haurem de preguntar si això serà l’independència de Catalunya o l’independència d’un president a Catalunya.
…on son els comentaris de la Nuria???
Perque els han borrat?
Company Renyer, et necessitem a Reagrupament i especialment els reagrupats de Tarragona. Repensa-t’ho siusplau! hi ha massa treball i il.lusions en joc com per defallir per malsentesos personals.
ENDAVANT REAGRUPAMENT !
ENDAVANT JAUME RENYER !