En canvi, on està oberta la pugna és entre les formacions que, teòricament o realment, són favorables al dret d’autodeterminació del poble català per tal d’esbrinar quan, com i amb quins continguts es va concretant el procés cap a la independència. Jo participo de la mentalitat, la manera de fer i l’estratègia de l’únic partit que incorpora al seu nom la independència, sense vincular-la necessàriament ni al socialisme ni al gradualisme de conveniència amb l’ordre establert: Solidaritat Catalana per la Independència. I com diu Alfons López Tena, “Si vols la independència, vota-la”.
Post Scriptum, 25 de novembre del 2012.
Comparteixo totalment l’anàlisi dels dos elements clau d’aqueixa campanya electoral que plasma Víctor Alexandre en l’article d’ahir a Nació Digital: “La difamació de Mas i el boicot a Solidaritat”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui, dia 24 de novembre de 2012, anomenat dia de reflexió abans de les eleccions catalanes de demà, estic fent flexions i reflexions. Tinc l’esperança que assolirem la independència amb la voluntat democràtica del poble de Catalunya, ja que aquestes eleccions podrien ser determinants.
La transició a la independència és una assumpte dels catalans i de Catalunya sense dependència dels congressistes , governs o tribunals espanyols.
M’agradaria que aquestes eleccions acabaren amb l’unionisme a Catalunya, i espero que seran importants per a la regeneració democràtica tan necessària en aquestes terres…