A les properes eleccions municipals del 22 de maig els partits espanyolistes, bàsicament el PP, preveuen millorar els seus resultats de fa quatre anys donant continuïtat a la línia ascendent iniciada el 28-N.
Previsiblement augmentaran la seva representació local per diversos motius. El primer, és que parteixen d’un nombre d’electes inferior a la seva incidència al Parlament de Catalunya. El PP no governa cap ajuntament important i tradicionalment ha dedicat pocs recursos a la gestió local, llevat de Barcelona i algunes grans ciutats. La perspectiva d’una previsible victòria a les eleccions generals del 2012 fa que augmentin el nombre de candidatures municipals ja que aspiren a recollir part del votant desencisat del PSC i alhora tenen la possibilitat de participar en el govern d’alguns ajuntaments pactant ja sigui amb el mateix PSC, ja sigui amb CIU.
El creixement de la implantació local del PP comporta dificultats: en molts ajuntaments l’arbitrarietat de les polítiques dels governs espanyols són fàcilment perceptibles (desinversió en infraestructures, per exemple). Això posa en contradicció l’adhesió genèrica i inqüestionable dels populars a la unitat de l’Estat i els efectes locals concrets d’aquesta dependència. I encara més, és possible que el programa del PP envers el món local en cas de governar a partir del 2012 pot suposar l’adopció de mesures dràstiques com la reducció forçada del nombre de municipis.
La Vanguardia del diumenge 6 de març ja avançava aquesta eventualitat al reportatge “Las deudas roen el viejo mapa municipal español”. Arribat el cas, els electes locals del PP hauran de triar entre la continuïtat dels petits municipis i la lleialtat a la política recentralitzadora en favor de l’administració estatal que els documents de la FAES recomanen adoptar a Rajoy quan sigui a la Moncloa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!