Declaració de Mequinensa fou signada l’1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa pels alcaldes del municipis d’Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, comprometent-se a normalitzar el català en l’àmbit municipal i demanant el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja de Ponent a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó.
Les polítiques assimiladores a l’espanyolitat promogudes pels successius governs de Madrid i l’hostilitat de l’aragonesisme anticatalà imperant han atiar el fraccionament de la llengua catalana i la marginació del seu ús social, bloquejant els propòsits emanats de Mequinensa ara fa trenta-vuit anys.
Text de la Declaració de Mequinensa
“Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos de Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-deroures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d’Aragó, D. José Bada Panillo.
SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d’Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d’Aragó.
RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d’Aragó.
REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d’altres paregudes que encara s’apliquen a la nostra llengua materna.
DECLAREM:
Que es urgent desenvolupar l’Estatut d’Autonomia d’Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats llingüístiques.
Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la nor-malizació llingüística d’Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa acceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats llinguístiques de cada poble o comarca.
PROPOSEM:
Accelerar les gestions davant del Ministeri d’Educació i Ciència perquè el català pugui ser ensenyat com assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d’ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d’Aragó que ho demanin.
Que la diputació General d’Aragó done suport i foment a la producció literària autóctona i a tots aquells estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociollinguísfica de la Franja Oriental d’Aragó.
Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d’Estudis i d’investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i llinguístiques d’Aragó.
Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l’ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc.
SOM PLENAMENT CONSCIENTS que la integració cultural i política d’Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i llinguística de la Franja Oriental d’Aragó.”
Post Scriptum, 13 de març del 2023.
El BOA publicà ahir l’acord normatiu de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua sobre la norma d´ús oficial del català d’Aragó Acord normatiu 1/2023 (BOA de 13/3/2023).
El Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a la sessió celebrada el passat dilluns 27 de febrer, va aprovar per unanimitat el primer acord normatiu referit a la normativa d’ús oficial del català d’Aragó.
La disposició reconeix l‟existència d‟una normativa universalment acceptada que estableix un model normatiu composicional per al conjunt de la llengua, que s‟aplica, per tant, al català d‟Aragó. Aquest model normatiu ve establert per les obres normatives de l’ Institut d’Estudis Catalans , així com per les de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua per a la variant valenciana de la llengua, per la seua proximitat dialectal i per inscriure’s també al model normatiu de la llengua comú.
Amb aquest acord, adoptat a proposta de l’Institut Aragonès del Català, l’Acadèmia aclareix quina és la normativa vigent per a l’ús del català d’Aragó a què fa referència l’article 41 dels estatuts (Decret 56/2018 del Govern d’Aragó).
Llibertat.cat hi afegeix afegeix la valoració d’Àngel Soro, advocat, catautor i activista cultural de les terres de Ponent @Acusticsmusica. “El català de la Franja:
El ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua ha aprovat per unanimitat el primer acord relatiu a la normativa d’ús oficial del català a la Franja de Ponent. El model que s’estableix està basat en les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En resum, es reconeix com a normativa aplicable aquella que s’aplica a la resta del sistema lingüístic.
Per poc o molt que sigui, perquè la valoració dependrà de l’òptica que observa, no es tracta d’un fet provinent de l’exterior més proper ni de l’exterior més llunyà, sinó que el seu valor rau en el fet que prové de l’interior de la mateixa estructura.
Està clar que resulta un fet tristíssim, en el que és lingüístic en particular i en el que és cultural en general, que aquesta obsessió per derruir la lingüística autòctona ens dugui a celebrar petites confirmacions del que és obvi com si es tractés d’una victòria èpica. Hem d’estar, però amatents per conèixer que la propaganda d’odi i autoodi ha fet molta feina.
Fa uns anys, després de la inauguració del Casal Jaume I de Fraga, una coneguda de casa em va preguntar com podia ser que jo digués, que el que enraonàvem al Baix Cinca i a les contrades franjolines era català. Autocentrada en la seva mateixa retòrica política i social, el català no podia ser la llengua que es xerrava a Saidí o a Mequinensa, perquè aquest fet ens convertia en una mena de catalans que vivien sota l’estructura de l’administració de l’Aragó. Aquest fet, sense dubte, era tan simple com pertorbador.
Des d’aquesta manera de fer política, s’ha intentat per totes les vies negar-li a la llengua el seu nom. Fins i tot, s’ha alimentat la idea que aquells que denominem la llengua de Manuel de Pedrolo i de Josep Galán sota el mateix nom, érem i som agents estrangers que volem instaurar una llengua forana a la Franja. Nets d’en Ramon que recollia la mel en català fa tres generacions i que va aprendre’n de les generacions anteriors, nets del xup-xup del carrer Revolt, fills del mercat del Cigonyer i de la mina del poble roig de Moncada, ens han vingut a explicar que sobretot, la llengua amb la qual denominen els estris del tros i amb la que escopim a la closca calba dels cretins no és català.
Les estructures de poder ens obliguen a pendular i a exercir la defensa de drets bàsics. Cada cop que com a treballadors fem un passa, ens retallen drets perquè tornem enrere. Ens veiem, doncs, defensant l’any 2023, els drets bàsics de les dones, la llibertat d’expressió o el dret a votar el nostre futur, drets que creiem que ja no podrien ser posats en dubte. Així, sota la mateixa equació, encara ens volen entretinguts i reclamant que la nostra llengua sigui anomenada pel seu nom. No els hem fallat.
Parlo la llengua de Desideri Lombarte
parlo amb l’accent de Josep Galán
canto els mots de Manual de Pedrolo
i els versos de Maria Mercè Marçal.
L’avia, m’ensenyà a la plaça Cigonyer
la llengua que sempre parlà al carrer
no va emmudir sota cap règim ni cap por
de casa eixia amb els mots que veia el món”.
Post Scriptum, 24 de febrer del 2024.
A Vilaweb ahir, “Mequinensa celebra el quarantè aniversari de la declaració en plena ofensiva contra el català”, i fa quatre dies: “Més de dos-cents professors i investigadors de la Universitat de Saragossa signen una declaració en defensa del català. Aquesta carta és una resposta a les declaracions del president Jorge Azcón, que va dir que a l’Aragó “no es parla català”.
Per la seva banda, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga han fet públic aqueix posicionament pels 40 anys de la Declaració de Mequinensa, tal com publica avui Llibertat.cat:
Des de les passades eleccions autonòmiques del 2023, que a l’Aragó van suposar l’arribada al govern del Partit Popular d’Aragó i la formació ultradretana VOX (amb el suport del Partit Aragonès Regionalista), han tornat els vells temps de catalanofòbia i baturrisme desfermats.
Els de sempre, com sempre, passant barroerament per sobre de la ciència, el sentit comú, i els drets dels ciutadans de la Franja de Ponent, tornen a escampar els eslògans del “Pancatalanisme imperialista”, el “català de Barcelona”, etc., atiats pels entorns polítics, mediàtics i institucionals espanyols i regionals aragonesos.
Davant la seva manca de projecte i la seva paràlisi per a afrontar reptes molt més urgents per al territori (despoblació rural; col·lapse a l’entorn metropolità de Saragossa; descontrol en la implantació d’energies renovables; ambigüitat sobre la política hidràulica; etc.), només saben recórrer al fantasma de l’enemic exterior català.
Amb aquest ànim destraler i sectari ataquen la principal expressió de la nostra personalitat, la llengua i la cultura catalanes; provant de torpedinar els minsos avenços aconseguits gràcies a anys d’incansable mobilització popular, acadèmica i municipal; i, de passada, escanyant encara més la tímida recuperació de la germana llengua aragonesa.
Al capdavall, però, si aquestes expressions els irriten tant i les combaten amb tanta ràbia, és perquè saben que són fets vius, que van més enllà de l’evidència lingüística i cultural; i que la seva existència assenyala la seva indigència com a representants de la ciutadania, i la seva impotència com a gestors de les responsabilitats públiques.
La realitat, aquesta realitat, és tossuda. Les dones i els homes d’aquestes terres som gent ferma i dura, que a pesar de menyspreus i dificultats sobrevivim i perseverem, des de dins i des de fora del territori, per a existir essent com som.
Potser només falta més consciència que som i com som; redescobrir el nostre potencial i fer-lo créixer, per a avançar en tots els àmbits a la nostra terra, amb la nostra manera de ser i de fer; junt amb aquells que, des dels seus orígens i la seua realitat, respectin les nostres, i vulguem unir esforços per a aconseguir el progrés de tots plegats.
Els objectius són ben clars:
Els mitjans són també coneguts: treball, resistència, unitat, dignitat. No només hem de respondre als insults o les manipulacions de polítics matussers i opinadors sectaris; cal que sortim, tots junts, a lluitar i a guanyar. Amb responsabilitat i lleialtat, sense perjudicis ni prepotència, sabent que tothom és necessari; acudint a les convocatòries, mobilitzant-nos per la nostra causa en tots els seus vessants, i traslladant-ho a la vida quotidiana. Assumint que és un camí feixuc, però amb voluntat d’arribar fins al final, amb els que vulguen acompanyar-nos-hi.
Ens trobem en un moment de gran transcendència, agreujat perquè les nostres comarques pateixen el flagell de la despoblació, junt amb un creixement descontrolat a indrets concrets, sense eines per a la integració dels nouvinguts; amb una manca de cohesió interna i de consciència pròpia generalitzades; i amb poca representativitat i influència política i social.
Tot plegat forma un còctel nefast, que costarà molt de redreçar; i que requerirà molta feina, perseverança i una acció coordinada i unitària; per damunt de disquisicions ideològiques que, ara i aquí, són més un llast que una cosa útil.
Som a anys llum de l’evolució d’altres territoris i encara hem d’avançar molt; especialment ara que ens enfrontem al rebrot a l’Aragó de l’espanyolisme més recalcitrant i cavernari que vol esborrar tot vestigi de catalanitat a la Franja.
Sense por ni vergonya, continuarem defensant la nostra llengua i cultura catalanes, continuarem fent Franja!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!