Joan Pinyol
Des de la terra del paper
4 d'abril de 2007
Sense categoria
0 comentaris
Vull un tren, que també arribi ràpid
Ara potser no, perquè la gent la campa de
la manera més santa i apassionada, i les esperes humanes vénen provocades per
caravanes gairebé inamobilbles de vehicles a la recerca i captura de la
tranquil·litat, banyada de xocolata i d’ous de Pàsqua, però les imatges
d’aquell tren de gran velocitat francès, recorrent el seu territori a 574,8
quilòmetres per hora, tot fent la llengota als japonesos per allò de superar-los
el rècord, no deixa de suposar-me un insult contra els contribuents de bons
costums que a Catalunya quan van a treballar o a estudiar pateixen des de fa
temps les inclemències de la ineptitud d’una gestió política que no és capaç
d’encarrilar de la millor manera el servei de rodalies. A França superen
rècords de velocitat i es mostren feliços. A Catalunya el rècord absolut
s’assoleix amb l’obligada paciència.
la manera més santa i apassionada, i les esperes humanes vénen provocades per
caravanes gairebé inamobilbles de vehicles a la recerca i captura de la
tranquil·litat, banyada de xocolata i d’ous de Pàsqua, però les imatges
d’aquell tren de gran velocitat francès, recorrent el seu territori a 574,8
quilòmetres per hora, tot fent la llengota als japonesos per allò de superar-los
el rècord, no deixa de suposar-me un insult contra els contribuents de bons
costums que a Catalunya quan van a treballar o a estudiar pateixen des de fa
temps les inclemències de la ineptitud d’una gestió política que no és capaç
d’encarrilar de la millor manera el servei de rodalies. A França superen
rècords de velocitat i es mostren feliços. A Catalunya el rècord absolut
s’assoleix amb l’obligada paciència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!