Joan Pinyol

Avui dia ja gairebé ni se’n parla, però en el seu moment es va convertir en el centre d’una de les controvèrsies socials i polítiques més enceses de tota la història del meu poble. La bassa de Capellades, que molts i moltes segur que coneixeu -si és que mai heu visitat el Museu Molí Paperer- està completament seca des de fa mesos.
Com a surgència directa de l’Aqüífer Carme-Capellades és el millor termòmetre de l’estat de les aigües subterrànies d’una zona molt extensa de la Catalunya interior, per sota de les comarques de l’Anoia i de l’Alt Penedès. I ho està, de manera ben lamentable per culpa de la manca de pluges i, sobretot, de la sobreexplotació industrial, pública i privada d’aquest aqüífer. I com a conseqüència d’uns interessos que van més enllà de la política (l’equip de govern que és a punt d’enllestir legislatura era el màxim partidari de posar fi a aquesta sobreexplotació i en quatre anys, la cosa sembla que ha anat a pitjor i sembla que no tingui cap solució ni remei. O sigui, que és evident que el tema no depèn dels polítics. En fi, depengui de qui depengui, no deixa de ser una amenaça real i evident contra les necessitats d’aigua que es poden acusar en un futur per a tots els que vivim en aquest racó de món. I quan arribi aquest moment, segur que ja serà massa tard. I així anem!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!