Joan Pinyol

Una vegada hi havia una rateta que escombrava una escaleta. Però no era seva.
Només hi feinejava a canvi de quatre trossets de formatge amb la il·lusió que
algun dia tindria prou estalvis per poder-se comprar un cau de propietat.
Mentrestant però, vivia a casa dels seus pares, a l?altre cantó de la
claveguera. Un dia va trobar una moneda a terra i li van venir al cap totes les
comissions bancàries que hauria de pagar si la ingressava i totes les retencions
que hisenda li aplicaria el dia que l?hagués de declarar i va decidir deixar-la
a terra i continuà respatllant els esglaons com si res. Tampoc no li venia
d?aquí i no era pas tan rata com us penseu. Però el dia que es va assabentar que
a San Diego, als EUA els homes arribaven a pagar 6000 euros per un gat de 12
setmanes, la rateta es va indignar molt i rossegà l?escombra per la meitat.

No m?ho invento. En aquesta localitat dels Estats Units
d?Amèrica hi ha una empresa que comercialitza gatets a aquest preu. Es tracta
d?uns gats transgènics que no causen cap mena d?al·lèrgia als humans. I això, és
clar, té un preu.

Segons s?ha sabut els animalons dissenyats per Allerca, que és
el nom de l?empresa, presenten una alteració natural que impedeix que es
desenvolupi la proteïna Fel d1 que determina l?al·lèrgia als gats en els humans.
La qual cosa fa possible que siguin els primers felins del món que poden
acostar-se a les persones sense provocar-los ni estossecs ni picor al nas, un
detall ben d?agrair (i ho dic per pròpia experiència). Doncs ja està. No cal que
li busquem tres peus al gat! Si una persona vol gaudir d?un gat sense haver de
menester un mocador als dits, només cal que pagui 3950 dòlars, o el que és el
mateix, 6000 euros i li serviran el gat vacunat, amb un microxip incorporat que
l?identifica i que també deu actuar com una denominació d?origen. I també amb
una protecció d?ungles, amb un certificat veterinari en què s?assegura que no es
tracta pas de cap estafa comercial, amb dos testos d?al·lèrgia que certifiquen
que el gat en qüestió no provoca cap al·lèrgia, i fins i tot ? i a l?estil dels
grans electrodomèstics dels nostres temps- amb una garantia d?un any en forma
d?assegurança de vida durant 365 dies per evitar que la inversió acabi esclafada
sota un cotxe per imprudència, o que l?animaló creixi, canviï de gens, perdi les
propietats antial·lèrgiques i de l?ensurt el seu propietari caigui de quatre
potes i comenci a ensenyar les ungles a tothom de ràbia i d?impotència. Ben
mirat però, potser aquí no hi ha gat amagat i al final l?operació no surt tan
cara. Si considerem que el gat es ven quan té quatre mesos, amb totes unes set
vides per endavant, cada vida de gat només val 857.142 euros, uns cent
quaranta-dos milions d?allò que un dia en dèiem pessetes. Vaja, el que demanen
per tots els pisos que la rateta de l?escaleta no es comprarà en sa vida i el
que moltes persones necessitarien per cobrir necessitats més bàsiques que no pas
un gat manipulat en un laboratori perquè no faci caure ni el moc ni la
llagrimeta al seu amo.

Ara de debò. Modificar genèticament uns animals per adequar-los
a les comoditats d?alguns animals igualment irracionals ?com ara alguns homes i
algunes dones- em sembla tan fora de lloc, tan malvat, tan absurd i tan propi
d?una mentalitat tan malaltissa com bèstia, que si mai em topo un d?aquests
gats, a mi que em produeixen al·lèrgia segons em va dir la meva pell a resultes
d?una prospecció de la meva encantadora metgessa de capçalera, la bèstia em farà
plorar igual. Però de llàstima. No cal ser gaire gat vell per entendre-ho, oi
que no?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!