Joan Pinyol

Ho confesso. Cada any hi ha un moment que m?estristeixo en gran manera i que camino pel carrer amb el cor una mica encongit. No, no em refereixo pas al meu propi aniversari ni a cap crisi existencialista sobre si realment he aprofitat de debò el temps viscut fins ara o si m?hauria de dedicar més a satisfer el pes de l?existència. No. Ni tampoc parlo de l?avançament personal de l?amenaça al·lopècica que, si no fos que ni m?afecta perquè jo em veig poc sovint, també podria deprimir-me. Ho confesso i ho dic pensant en el moment en què les diverses entitats bancàries que operen a la zona airegen els seus beneficis.

Un costum que té lloc, més o menys entre cada gener i febrer. I que cada hivern em remou més l?estómac, entre altres raons perquè tots els bancs i caixes, grans i petites, després de passar-se tot l?any escaldant, a foc lent, els interessos econòmics de molta gent, sumen xifres astronòmiques de beneficis nets, a costa de moltes butxaques buides que conec de prop.
Creieu que exagero? Doncs vinga, posem a prova els vostres estómacs! L?any 2006 el Grup Santander (Banco Santander Central Hispano) va obtenir 7.596 milions d?euros de benefici net, el BBVA en va obtenir 4.736 milions, La Caixa, 1.026 milions i si sumem aquestes quantitats a les que van obtenir també Caja Madrid i Banco Popular, el total absolut de beneficis de les cinc entitats bancàries de l?Estat Espanyol és de 17.416 milions d?euros i és la primera vegada a la història que totes cinc entitats superen individualment els 1.000 euros anuals en guanys. Com va l?estómac? Doncs continuem. Entre les entitats més petites que també han multiplicat de forma espectacular els beneficis obtinguts en anys anteriors, hi ha Caixa Penedès, amb un augment del 31,5 %, Caixa Catalunya, amb un 29,8%, Caixa Terrassa, amb un 25,2% i Caixa Tarragona, amb un 25,18%. I ara un detall que fa pensar molt. Si tornem a fixar-nos en les grans marques de crear diner del no-res que és per exemple el Grup Santander i tornem a memoritzar a la retina els 7.596 milions d?euros de beneficis, resulta que són superiors al total que la Generalitat de Catalunya destina a l?Educació. Sí, ho heu llegit bé. En un sol any els del BSCH guanyen més diners que no pas els que es dediquen (un total de 4.998 milions) als centres d?educació de tot el país, de nord a sud i d?est a oest. I així anem! Potser per això avui dia l?alumnat que presenta més carències afectives en una societat que el margina contínuament, com que els centres no diposen dels recursos suficients per atendre?l segons les seves necessitats reals, veu que en el seu futur hi ha una sortida més ràpida per arribar a final de mes : els robatoris. I no ho dic en broma. Però encara més. Com que els beneficis de les entitats bancàries no paren de pujar d?un any cap a l?altre, estic completament convençut que el mateix BSCH l?any que ve superarà la inversió de la mateixa Generalitat en Sanitat (enguany 7.944 milions d?euros). Perquè aquest any ja ha estat a punt de fer-ho i perquè al ritme que va la sanitat pública a casa nostra és més que previsible.
I tot plegat per quina raó? Perquè les entitats bancàries que et conviden a parlar, que et regalen calendaris i que, sempre pagant tu, et mostren tota mena de falses cordialitats, gaudeixen des de fa anys d?una demanda espectacular de crèdits, a base de concedir uns diners que no suposen gran cosa per a elles però a canvi d?uns interessos bancaris cada vegada més exprimidors. I com que hi ha tanta gent justa (de justícia i de nòmina) i tanta necessitat d?obrir-se camí en el terreny immobiliari o en el de la locomoció privada i en els negocis, al final passen per salvadors dels comptes corrents de cadascú. Això sí, sense parar d?enriquir-se i a base d?hipotecar l?horitzó de milers de contribuents a la seva causa. Però que ningú no s?enganyi. Que a fi de comptes, no et regalen mai ni aquells caramels àcids que jeuen impassibles damunt de molts taulells.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!