Joan Solà, un altre referent que ens deixa…

Encara no fa una setmana s’acomiadava dels seus lectors en el suplement de Cultura de l’Avui i jo, sabedor de la feblesa del seu estat de salut, vaig voler fer-me’n ressò en aquest Bloc (vegeu aquí) fent servir paraules que, amb un sentiment de pietós escrúpol que algun dia hauríem de fer-nos mirar tots plegats, intentaven dissimular la trista realitat. Sis dies després la notícia ha esclatat amb tota la seva cruesa: s’ha mort Joan Solà.  (n’hi ha més)

Tal com va fer fa quatre anys el ninotaire Cesc (vegeu aquí), Solà ha pogut acomiadar-se dels seus seguidors i deixar-nos la seva darrera i exemplar lliçó: “Apa, lectors, a continuar fidels als mitjans escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que els especialistes voldran anar-nos proporcionant. I moltíssimes gràcies.”

No són bons temps, els que ens està tocant de viure. Perdem els referents i no sembla que en l’horitzó hi hagi gaires recanvis a l’hora d’entomar la torxa que brandaven els que ens deixen. Joan Triadú, encara no fa un mes. Ara Solà…

Amb el trasbals de la notícia -i amb el trist ressò de la darrera agressió contra el català (vegeu aquí)- l’únic que se m’acut ara és recomanar ferventment la lectura dels textos del mestre que ja no hi és. I seguir els seus consells, és clar.

En aquestes Totxanes ens hi hem anat fent ressò de la seva obra. També en altres llocs. Vegeu-ne un tast apressat, limitat, amb l’ànima encongida per la pena de quedar-nos cada vegada més orfes, més desemparats…

* Solà com a referent moral en el procés per marxar d’Espanya: vegeu aqui

* Article “Plantem cara”: vegeu aquí

* Sobre els caganers de TV3: vegeu aquí

* Video de Vilaweb TV: vegeu aquí

* Entrevista a L’Avenç “El nostre Estat no és nostre: és un Estat contra nosaltres”: vegeu aquí

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *