He llegit que Artur Mas ha dit que l’aparició de noves formacions polítiques poden causar la italianització de la política catalana, posant al mateix sac Carretero, Nebrera, Anglada i Ciudadanos. Ha estat una mala diagnosi, una afirmació injusta i una manera de no assumir la responsabilitat de CDC.
No tots els partits són iguals ni mereixen el mateix respecte.
Les formacions de Nebrera, Anglada, Ciudadanos i UPyD es mouen al voltant d’un mateix eix: el populisme. Es recolzen en els fantasmes i pors de la ciutadania, la xenofòbia, el fonamentalisme espanyol i l’egocentrisme pendolejant entre la dura dreta i la ultradreta. De cap manera ni Reagrupament ni Carretero poden entrar en el sac del populisme més rebutjable; ni Reagrupament ni les CUP, en el seu cas, cerquen un lloc en el Parlament per a profit d’ambicions i complexos personals sinó per a denunciar la passivitat, la manca d’ambició nacional i l’ambigüitat de CDC i d’ERC.
Quan Mas o d’altres opinen que l’espai polític català es desborda fan una advertència que amaga la incapacitat de CDC i del PSC per a incrementar la confiança i la il·lusió dels votants i és el refús a admetre obertament que les coordenades polítiques catalanes són només dues: nacionalisme català/nacionalisme espanyol, el que es tradueix en: Catalunya, un Estat de la Unió Europea/ Catalunya , una autonomia integrada en l’Estat espanyol. El “catalanisme polític” d’avui és una estratègia insípida, tèbia, aigualidora que tanca un futur diferent per molt de temps.
Tot no cap al mateix sac. Formacions polítiques populistes, liderades per egòlatres n’hi ha a tots els països democràtics, són repelons malsans que s’aprofiten de les febleses del propi sistema. Reforçar la participació, incrementar la confiança, injectar il·lusió en són els antídots.
Reagrupament i les consultes del 13D denuncien l’ambigüitat de CDC i ERC,són la denúncia i l’activisme necessaris.
CDC és responsable que Reagrupament hagi d’existir. CDC és el partit majoritari i ,malgrat que és format per molts independentistes, els discursos, les opinions dels seus dirigents es mouen en la plàcida ambigüitat, com en el conte de la infantesa: “potser sí, potser no, potser sí que independentista fóra jo”. Com si neglegís que la seva força ,fonamentada en la credibilitat, podria aconseguir que la nostra societat assumís el nou futur.
No, no t’equivoquis; Reagrupament i el moviment que s’alça és producte de la nostra feblesa, és el nostre “spin-off”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies Carme-Laura per expressar amb valentia i claretat tot allò que cada vegada més gent necessita sentir en boca d’aquells que, formant part de la clase dirigent, han de saber assumir sense més ambiguetats i liderar-ne l’articulació política. Ara n’és el moment!! Saber interpretar l’oportunitat històrica i liderar-la amb eficàcia és el més cabdal aconteixement polític que calia esperar, i no malmetre-ho de nou amb tactiesmes partidistes mesquins. Tot el demés ja és cosa només de DIGNITAT i PATRIOTISME. Gràcies de nou.
Benvolguda Carme-Laura,
M’atreviria a dir que el procés que estem vivint és el més esperançador, nacionalment parlant, des de la Guerra de Successió. No sé si mai Catalunya ha tingut tanta consciència d’ella mateixa com la que està agafant darrerament, malgrat els partits tradicionals.
CDC (i no cal dir Unió), però també ERC i ICV, viuen atenallats per una por terrorífica: el poble els desborda per una banda amb les consultes populars, però per l’altra no se saben deseixir de la mentalitat autonomista i temen que una part important de l’electorat no els segueixi si fan el pas de ser conseqüents. Per tot això el teu article em sembla un bon diagnòstic i, alhora, un bon toc d’atenció.
Ben cordialment,
Carme-Laura, moltes gràcies pel teu article. Un reagrupat.
Em pregunto qui està darrera Mas, qui l’obliga des de fa un temps a frenar tot el moviment independentista. L’interviu al País dient que a Catalunya no hi havia una majoria independentista, i després de la publicació de l’enquesta amb majoria per la independència, la relativització del resultat, la tebior amb que CDC recolza les consultes per la independència… tot indica que a Catalunya hi han forces polítiques i altres darrera que estan en contra de l’actual procés d’alliberament nacional. El que sí és clar es que les forces polítiques establertes, que es diuen catalanistes (CDC+ERC), estan perdent el control dels canvis polítics que s’estan produint. En certa manera com a Alemania de l’est on no van ser els polítics qui van ser els protagonistes del canvi, sinó el poble. A Reagrupament el témen perquè podria aglutinar el moviment popular per la autodeterminació. I perdre la cadira és el pitjor que pot passar tant a CDC com a ERC…
Benvolguda Carme-Laura,
El meu reconeixement per l’honestedat i patriotisme que destil·la el seu article. Vostè serà al davant de la nova Catalunya. S’ho mereix vostè i ho mereix Catalunya.
Cordialment.
A Reagrupament —que és una entitat cívica amb l’aspiració política de la, com ja sabeu, hi ha gent d’arreu, també de CDC, encara que la majoria no provenen de cap partit.
Calen més articles valents com el vostre.
Moltes gràcies.
Una de les millors anàlisis que he llegit els darrers temps. Lúcida i brillant. Si només la meitat de les persones que es dediquen a la política fóssin així milloraríem molt. Una lleugera brisa plena de frescor. Felicitats!.
Gràcies per l’article!
Cal començar a obrir els ulls i parlar clar. Molt bé!
Felicitats i gràcies per dir les coses pel seu nom, Carme-Laura!
El Sr.Carretero es lo mes semblant al Malaguanyat J.Pallach,es un lider que veu les coses i sap el que vol i jo el seguire , i tant que si.
Jo ja havia votat el reagrupament d’en Pallach.
Pero ell sol no fara res,les brunetes mediatiques son molt potens , les tenim a dintre casa,amb la TDT ens han fet un altre gol,tant el PP com el PSOE, cal que ens hi posem ja.
Ara tambe tinc clar que el problema som naltros i es que els catalans som
l’ostia,i es per aixo que ens cal una persona com en Joan Carretero.
Salut i sort Sarria de ter
Absolutament d’acord Carme,
Si volem una societat, lliure, plenament democràtica i justa ens cal l’independència. Tots units catalans d’origen, nou vinguts i fins i tot gent afectivament espanyola s’han d’adonar que solament amb un estat propi podrem construir una societat millor, amb mes recursos per la sanitat, educació, investigació, polítiques socials……
Salut i llibertat!
Jo no sé a on va en Mas amb declaracions com les que va fer al País. Realment eren mol lamentables i crec que deuen causar pena a la majoria dels seus votants, que vagi a un diari espanyol a dir això…
Jo tinc clar que si no canvien molt les coses, votaré Reagrupament.
Sigui com sigui, si finalment el constitucional fa la feina i es carrega les quatre engrunes que queden de l’estatut ja no hi haurà tercera via, serà clarament o integrar-se a Espanya o fugir-ne. Què farà llavors CDC?
Et felicito. Penses en català, com ens cal.
Carme Laura. Em sembla que quan en Mas parla d’italianització no diu que els partits petits, que sembla que van apareixent, siguin populistes, sino que es va atomitzant l’oferta política i això dificulta la consecució de governs sòlids. D’aqui el mot italianització (Itàlia té un munt de partits que dificulten governs forts). Que això ho tradueixis per “populisme” és cosa teva. Dubto molt que en MAs estigui en contra que existeixi Reagrupament i tu ho sps molt bé. Sisplau, no fem populisme barat. Gràcies
Un article molt lúcid i encertat. I venint de qui ve té més rellevància encara. Carme-Laura, ja t’has reagrupat?
Tot i que trobo que és una bona anàlisi de l’actitud “preventiva” de Ciu, que veu com no troba espectatives de governar, també he de dir que pretendre intel·ligència en l’Artur Mas és una sobrevaloració sense motiu. Mai no se li ha vist cap detall brillant a aquest home, i ara és com sempre.
En aquestes circumstàncies, Ciu deu saber que si no és aquest tripartit serà un altre, però que ho tenen molt fotut per tornar ” a casa”.
Personalment no crec que Reagrupament ofereixi res especial, perquè Carretero arrossega un discurs massa conservador.
Imagino per tant que el teu post va dirigit a la recerca urgent d’aliats per a Ciu, a veure si eviten un tercer desastre. En aquests termes, una aliança amb Reagrupament no deu ser impossible del tot, donat el tarannà més aviat fatxa de Carretero. No sé imaginar el panorama, amb un nacional-catòlic com Duran en una banda i un nacional-integrista per l’altra. A mi em sembla que fa molt de temps que no trobeu l’espai ni la fórmula. I de fet, les possibilitats són molt limitades. S’entén el teu esforç per facilitar pactes.
Tens tota la raó del món!!!
Sí tots els dirigents de CdC, fossin tant claravidents i valents, ja tocariem la independència.
Carme-Laura, m’identifico plenament amb l’anàlisi que has fet en l’article.
La societat civil va per una banda i els partits “tradicionals” (a partir de llurs cúpules) van per una altra.
CiU hauria de tenir en compte que, més tard o més d’hora, si les tendències segueixen així, els camins d’uns i altres (societat civil i partits establerts), no només no convergiran ni caminaran en paral·lel, sinó que s’allunyaran definitivament.
Per fer front a això, sols es podria aconseguir si la direcció de CiU anés fent gradualment un gir cap al sobiranime real (independentisme), pas a pas però real, tot i que estic convençut que, si no hi ha un factor polític extern a la Federació que l’empenyi, no farà pas aqueix pas.
Cada cop tinc més assumit que els ciutadans catalans que aspirem a majors cotes d’autogovern, sense renunciar a res que sigui decidit per la majoria democràtica de la població catalana, ara com ara pràcticament ens queda només una eina que vagi en aquesta línia: Reagrupament.cat (almenys pel que fa a l’entrada de diputats per un Estat propi, al Parlament).
Fet i fet, valoro com a molt encertada la diagnosi que fas sobre la situació política actual de casa nostra (i no només pel que fa a CiU, sinó també bastant general, extensible a diversos àmbits).
No sé qui va dir que: “el pensament i la reflexió previs a la feina ens faran lliures”.
Doncs això, Carme, una abraçada.
Quina joia i quin orgull llegir un article així, Carme-Laura. Jo ja fa temps que vaig donar el pas i m’he reagrupat. El millor que li pot passar a aquest país és un bon resultat de Reagrupament a les eleccions vinents, ja que és l’única opció que evita ALHORA que tripartit i CiU-PP sumin. Davant la previsible victòria de CiU, és preferible que es recolzi en algú amb les coses clares com Reagrupament. No em fio gens d’una CiU amb majoria folgada (serien 4 anys d’anestèsia) o que sumi amb el PP (la temptació de pactar-hi seria massa gran, amb les ganes d'”influir a Madrid”).
Gràcies Carme-Laura.
CDC sempre ha estat un partit ambigu, fins aci cap novetat. Per tant, Reagrupament denuncia la passivitat, manca d’ambiciò nacional i ambiguïtat unicament d’ERC. En el fons, els de Reagrupament són militants d’ERC que encara no han assimilat permetre, investir i fer president a en Montilla. Tots sabem que aquesta decissió no ens portarà a la independencia.
Les maniobres a favor de la independència de Catalunya es fan única i exclusivament per a que als seus promotors els hi perdonin la vida, pels errors que han comés. Ells mateixos saben que l’estrategia i la tàctica independentista no porta a enlloc, però inflen globus i aglutinen entusiastes que genereran encara més frustració, desencis i més desafecció.
Laura, estas col·laborant a rentar la cara d’uns personatges que la tenen molt dura, que no els hi tremola el pols quan han de dividir els catalans i que quan els hi deixis de prestar serveis, et voldran veure politicament morta i enterrada.
No, no t’equivoquis, Reagrupament i el moviment que s’alça és producte de la seva i la teva feblesa, és el teu i el seu spin-off.
Ja m’agradaria a mi que CDC fes un pas endavant per posar-se a l’alçada d’ERC i es posicionés independentista, més enllà de declaracions rimbombants però sense transcendència política d’alguns dels seus membres.
Si CIU no canvia ho té magre, perquè haurà d’optar per la sociovergència (sembla que és l’opció més factible) o pel pacte amb el PP. Ni ERC ni Carretero -si finalment treu algun diputat- no han de pactar amb CIU perquè sí. ERC ha fet bé de no ser només una spin-off per acabar finalment engolida per la màquina institucional de CIU i Carretero faria bé de no caure en el parany; perquè sinó, CIU no es mourà ni un pam.
La sobirania política no es construeix només des de l’aparell institucional i cultural, on ja fa temps que CIU resta estancada, anant a remolc d’ERC en particular i sobretot de la societat.
Completament d’acord Carme Laura. Ara toca passar-nos a Reagrupament
Hola Laura,
m’agradaria que hem puguessi donar el teu correi electrònic per poder-te passar un comunicat signat per persones molt rellevants a favor de la unitat dels partits per la independència.
el meu és:
robert@retolsbonet.cat
Salutacions.
Quan sento a Mas i O. Pujol parlar de falta de lideratge com a explicació de la proliferació de noves formacions polítiques sempre he pensat que tal mancança no es només atribuïble a Montilla sinó també, per la mateixa raó, a Convergència. Perquè la gent no es refugia a Convergència per trobar lideratge i s’escampa cap a formacions noves? Perquè tampoc n’hi troba. Així de senzill.
Bravo, Carme. Sé que no t’haurà estat gens fàcil.
I tu, ja t’has Reagrupat?
Impressionant, sincera, valenta, honesta, noble…
Gràcies Carme.Laura!
Una forta abraçada.
*Carme
Felicitats per la sinceritat i la dignitat nacional que emanes.
No crec que siguin capassos de de entendre i reflexionar.
Ja fa mases anys que CDC ha optat per escoltar i seguir uns dirigens que s´escoltan masa ells mateixos.
Despres de 26 anys de militancia he dit que prou i ningu a volgut sapiger el perqué.
La posible dispersió es fruit de la falta de lideratge i molt egecentrisme
valenta.respectable,honesta.
per-on hem de seguir.
Un article molt compromès, clar, sincer i directe. Ja només això, que manca molt en la classe política d’avui, dominada pel sectarisme, és molt d’agrair. De totes maneres, de ben segur que al Reagrupament hi seria benvinguda!
Robert, al Santiago Espot i a l’Enric Canela els dius “persones rellevants de l’independentisme”? Home, una mica de seriositat, noi. Ja sabem que esteu amagant que voleu formar un partit en contra de Reagrupament i que intenteu arreplegar gent despistada per fer creure que sou algú i que teniu molts noms al darrera. En realitat tot és cartró-pedra. No teniu res. Només un parell de persones amb afany de notorietat que no accepten sotmetre’s a cap assemblea i que volen anar de número 1 i 2. I com que a Reagrupament la cosa va per assemblea i són els altres els qui t’escullen, no pas tu, no els ha agradat i ara, a costa de gent de bona fe, intenten crear un xiringuito propi. Us tenim la mida presa, nois, i no ens enredareu pas.
I received 1 st business loans when I was 25 and it helped me very much. But, I require the college loan also.