La conferència que el proppassat dia 4 dictà Carod tingué un títol insostenible , “Adéu al nacionalisme, visca la nació” , obviant que la nació existeix i existirà i que el nacionalisme n’és la força vivificadora per a proclamar que aquest és un obstacle per a la construcció de la nació i que la nació és construeix des del govern tripartit sense nacionalisme.
El discurs pseudo polític assumeix la concepció que de Catalunya tenen els socialistes i que el PSC definí en “El llibre blanc de la cultura catalana”, en què es desenvolupen idees i conceptes que Ferran Mascarell expandeix des de fa anys. Carod hi desenvolupa dues tesis simplistes i conegudes, d’una banda que la nació és un ent dinàmic, sempre en construcció i que el nacionalisme pot arribar a ser “l’obstacle fonamental per a la construcció de la nació” i de l’altra que el Govern tripartit ha estat l’artífex de la unitat civil en “assegurar-nos un Govern catalanista i una oposició catalanista” i que ha estat i és l’assegurança de la construcció de la “nació nacional” contraposada a la “nació nacionalista”. Ideologia socialista-catalana en estat pur.
El nacionalisme , per al nou Carod, és essencialista i s’enfronta al cosmopolitisme, les tendències globalitzadores, les migracions…, és excloent. Carod propaga el discurs socialista recurrent a tots els documents ideològico-programàtics del PSC i al citat “Llibre blanc”, on podem llegir :” El nacionalisme essencialista rebutja l’hetrogeneitat cultural interna… genera una marcada tendència a l’exclusió, en comptes d’exercir la tendència cap a la integració cultural”. En canvi l’enfocament obert del PSC “ha protagonitzat la gran ofensiva ideològica per construir una Catalunya integradora en el marc d’un projecte nacional laic, profundament civil, en el qual dominava la idea de ciutadania sobre la de pàtria. Aquesta concepció ha evitat la dualitat social i lingüística en aquest país i ha plantejat tradicionalment un procés obert, cosmopolita, universal i plural de nacionalitat que, a partit de la realitat heterogènia i diversa dels seus habitants, pretén mantenir una visió identitària innovadora, creativa, aglutinadora i no excloent“. El “nacionalisme essencialista” segons el PSC és el de CDC i així ho afirma reiteradament.
La submissió de Carod al discurs socialista sobre la identitat nacional és total , convertint-se en un dels seus portantveus.
La segona tesi sostinguda a la conferència és una justificació de la formació dels Governs tripartits, seguint en línies generals el discurs del PSC : Carod s’anomena artífex del tripartit que defineix com una “estratègia d´unitat nacional”, en “assegurar-nos un Govern catalanista i una oposició catalanista”. Amb aquesta afirmació rebutja del seu imaginari la formació d’un Govern nacionalista CiU-ERC- Reagrupament i accepta , sense adonar-se’n, que CiU governés amb el PSC i que ERC ocupés els bancs de l’oposició.
El seu fervor el duu a dir que el Govern tripartit construeix la nació (sense nacionalisme, esclar) i que construeix sobirania i cohesió social i nacional. El seu narcissisme o necessitat imperiosa de justificar-se li fa dir també que el Govern tripartit ha demostrat que “l’independentisme era capaç de governar”, identificant-se ell mateix, ideòleg, amb l’independentisme, sense parlar d’ERC.
La conferència deixa un regust amarg. Fou escruixidor escoltar Carod enamorat d’ell mateix i del “poder” dir que “és més important un dia a la Generalitat que vint anys a l’oposició”, assumir sense rubor el discurs ideològico-pseudo nacional del PSC i esborrar del seu vocabulari polític la paraula “nacionalisme” per a substituir-la per l’asèptica “catalanisme”.
En finalitzar el discurs tot es tornà clar, en calia entendre el títol. “Adéu nacionalisme, visca la nació!” volia dir “Adéu nacionalisme, visca el tripartit!”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sra Gil: Veig que vosté també s’apunta a la moda de criticar al ‘Messies de Cambrils’, com va fer ahir la ‘registre particular’, una coneguda blogger de Vilaweb, que al final ha resultat ser el que alguns ja sospitàvem: una decidida partidària del PSc- PSOE. Sembla que tot s’hi val per a criticar Carod però convé fer unes apreciacions. Carod és el polític més criticat, vilipendiat i odiat a Espanya, la seva intervenció al ‘Tengo una pregunta para usted’ li ha valgut això. Carod és també, junt a Raimon, el català que ha deixat més clara i indeleblement marcada a les Espanyes la seva condició indissimuladament catalana. A diferència del cantant de Xàtiva, aclamat per milers de ‘goles carpetovetòniques’ (decripció de Joan Fuster) quan feia concerts a Madrid durant els primers anys de la transició, l’actual vicepresident de la Generalitat principatina ha atret la intolerància i la persecució. I és que els temps han canviat. Tant, que si el nacionalisme ha arribat fins on ha arribat i no més enllà, cal ara fer saber als no integrats que una potencial independència de Catalunya beneficiaria igualment a catalanistes, espanyolistes, islamistes, etc. Aquest és el sentit de l’adéu de Carod al nacionalisme.
El futur a primera línia d’ en Carod només potser a cal’s socialistes.Ell ja ha dit el qué, ara només calque els socialistes li diguin si i amb quines condicions.
Tens molt bona vista!
M’estranya que una
persona intel·ligent com tu, faci una deducció tan simplista, que no es va
endur, aquesta sensació cap dels assistents a conferencia, per el que et quedes
en falç, de tota manera el seva formulació és inequívocament per arribar a d’independència
nacional, et recomano que llegeixis sense perjudicis la conferencia que pots
trobar e la seva pagina web.
Precisament crec
que és una aportació al marge de la replica i la contra replica del di a dia
polític, crec que la millor resposta seria que algú elabores mes discurs de
calat com aquesta conferencia i així podríem reflexionar sobre altres possibilitats,
però despatxar-ho amb una caricatura, no és intel·ligent per part teva.
Salut
P.D. : Ja veus que parlo
de vins, perquè amb cansa molt el pim pam pum diari de la política.
argumentable, tot és justificable, tot es pot emmascarar amb grandiloqüència, però no es poden fer trampes i en Carod ja no té cap credibilitat, evidentment la nació d’en Carod no és la meva.
Els convergents sou tan sectaris i simplistes que penseu que el que no simpatitza o congrega amb CDC o CIU ja és socialista o el titlleu de socialista. Com si el nostre país fos només CIU o PSC, o potser es el que desitjareu.
Sortosament el nostre país no és només CIU i PSC.
Feu igual que els aficionats del Barça i del Madrid. Si no ets Barça, vol dir que simpatizes amb el Madrid, i a l’inrevés.
De què serveix estar dues legislatures a la Generalitat si, al final del camí, tot roman justament com estava abans? El poder pel poder és cosa dels polítics professionals; la política útil és la que serveix per canviar l’estat de les coses a millor. Ni el tripartit, ni ERC, ho han aconseguit. Simplement.
Antoni
Bon anàlisi del discurs. Jo era d’ERC i quan vaig marxar estava decebut, però ara estic indignat. Que em tornin totes les quotes que vaig estar pagant durant tres anys. No hi ha dret que enganyin els militants independentistes que dipositem la confiança i diners ens els nostres líders, perquè facin just el contrari del que diuen. Avui Catalunya és més espanyola que fa deu anys. Per mi Reagrupament és l’última esperança.
Benvolguda ex-consellera de CIU,
En comptes de dedicar temps a criticar la tasca de dirigents d’altres partits catalanistes, precupeu-vos millor d’arreglar els problemes de casa vostra ( Can CIU) que bona falta us fa ( cas pretòria).