Josep Puigvert i Coll

Podria ser que, tot plegat, no fos més que una tàctica perquè la gent contempli els governants del que hauria de ser el seu país i pensi : "això és el meu país? No. Per sort encara depenem d’un estat on es pot fer política de debó. Per sort, encara som espanyols…". Si no és així, no puc entendre aquesta dèria dels polítics catalans per fer veure al Món que, ni són importants, ni estan en un lloc important.

Almenys, en altres sistemes polítics, hi han alternatives més o menys decents. Però a Catalunya… no sabria dir quina és l’alternativa. És més, no sabria dir ni si existeix alternativa. És més encara… no sé si els mateixos polítics volen ser una alternativa.

Com pot el President del meu país contemplar el meu país petit des de l’eixida del mas de Rupià i no emocionar-se, i no motivar-se, i no deixar anar ni un trist renec d’emprenyament per tanta inutilitat al seu voltant ? Cagumdéu!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!