Josep Puigvert i Coll

No sé si sóc la persona indicada per opinar sobre la situació actual d’ERC. Però com que no he de rendir comptes a ningú, ho faré. La meva relació amb ERC (actualment anomenada Esquerra) es limita (que no és poc) a haver-ne estat regidor a l’Ajuntament del que sempre serà el meu poble. Abans havia estat regidor per CDC (oficialment, CiU). No vaig ser mai militant d’ERC, com sí que ho he estat de CDC, perquè no em sento identificat amb el concepte predominant d’esquerra que hi ha a Esquerra (i en allò que s’autoanomenen partits d’esquerra). És la mateixa mentalitat d’esquerra pura i càndida que, per desgràcia, és el predominant a Catalunya. L’esquerra estètica, que ens fa ser antiamericans, judeòfobs, recicladors de plàstic amb 4×4, compradors compulsius de la producció artística amb els calés de tots, i altres aspectes que m’estalviaré de relacionar. Per això em va impressionar molt sentir a algú que pertany a aquest partit que es declarés liberal i sionista. Aquest va ser el senyor Carretero (no sé si li faig un favor o li poso encara més traves, però per a mí va ser molt important sentir-li-ho a dir i per això ho destaco). Ser liberal i d’esquerres. Ser d’esquerres en el sentit d’igualar les oportunitats i no en el d’igualar les situacions individuals. La igualtat, entre iguals, ja que les persones no som (encara) màquines. Tots partint de la mateixa base, tenint les mateixes opcions de formació i, després, cadascú que s’espavili, i que cadascú demostri de què és capaç. Si aquest país funcionés així, no existiria la màquina de manar socialista que tenim ara, on es premia per damunt de tot la mediocritat, i que obliga a la resta de formacions polítiques a organitzar-se d’una forma similar: un líder sense escletxes, un partit sense discrepancies, una ideologia maniqueista, i vinga! a manar i xuclar la mamella que són dos dies!.

El Sr. Carretero és metge. I si perd, segur que no deixarà de ser militant d’esquerra i que se’n tornarà a la consulta a l’hospital amb la satisfacció d’haver complert amb el seu deure amb el seu país. Segurament els altres tres tenen feta alguna mena de tàctica cínica, maquiavèlica, per fer que tot es quedi allà mateix després de la batalla. Hi ha massa interessos particulars de molts militants en joc. Però al Sr. Carretero ningú no li podrà retreure res. Mentrestant, esperarem nous Carreteros, i no només a Esquerra (antiga ERC).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!